17 maig 2012 23:32
dim 06 gen 2009 13:55
Barcelona Àngel Colom
Fins avui, dia de Reis, m'he retingut d'escriure aquest post. No volia ni vull posicionar-me en el conflicte que enfronta altre cop israelians i palestins. Un conflicte crònic des de fa més de seixanta anys...
Què em fa, doncs, decidir a escriure aquest post? La suma de molts dies de contemplar el sofriment de gent innocent, el fet de veure tantes imatges de nens plorant, patint i morint...justament avui, el dia dels Reis, que com a molts lloc del món, els petits haurien de riure i fer saltirons de joia quan descobreixen els regals que els reis d'orient han deixat per ells... Que no ho veieu això amics i amigues que esteu justificant, en nom de la defensa d'Israel i des de la comoditat de la Catalunya d'avui, l'atac salvatge que Israel està fent a Gaza?(I també val pels qui, en nom de la defensa de Palestina, justifiquen, de vegades sense pensar-hi, els feixistes de Hamàs) En deu dies els coets de Hamas han assassinat 7 persones a Israel (avui mateix, un nen) Els obusos i les bombes de fragmentació de l'exèrcit israelià han assassinat més de 550 persones a Gaza. I n'han ferit més de 3.000 més. Fins i tot han atacat una escola de l'ONU on hi havia quatre-cents refugiats...
Em posiciono al costat de les víctimes que són pràcticament totes palestines i acuso, no pas el poble, sinó l'estat i el govern d'Israel, que per raons menys nobles del que es diu i alguns catalans defensen (dubto que sigui casualitat que el dia 10 de febrer hi hagi eleccions a Israel), no té cap mesura de la justícia i mata i mata... Mata combatents de l'altre bàndol, sí, però també indiscriminadament civils, dones i nens, molts nens i nenes que no són, en cap cas, culpables de res. En una de les fotografies de l'horror, l'altre dia veia l'enterrament d'una nena petitona amb cara d'àngel,... i li dedicava un darrer pensament: "pobrissona, -li deia mentalment- quina amenaça representaves per a Israel, per què t'han segat i t'han negat la vida?" I només em va venir al cap una paraula: assassins!. No un assassí individual, sinó quelcom de més greu: una "causa"..., que a Israel se'n diu sionisme -a no confondre amb la religió jueva- . Una "causa" que a Gaza se'n diu islamisme -a no confondre amb la religió musulmana- . Causes de tarannà nacionalista, molt connotades pel racisme. En qualsevol cas, causes "del cantó fosc" de la humanitat.
M'heu sentit dir en força ocasions, parlant de la violència dels independentistes bascos, que no hi ha cap causa, per més noble que sigui, que justifiqui un sol acte de violència. Ho pensava igualment de l'independentisme català quan va tenir temptacions armades, allà pels anys 80, fins que el seny es va imposar i vam sortir a temps d'una espiral, la de la violència, que no condueix mai cap a la justícia. Sóc independentista - lluito i lluitaré per a que Catalunya tingui un dia estat propi-, però sempre m'he malfiat del nacionalisme... aquí o a Israel; aquí o al món àrab. L'islamisme (Hamàs n'és una expressió) és un dels perills per a la democràcia i les llibertats en el món d'avui. El sionisme (que inspira i instiga els horrors actuals a Gaza) és també un d'aquests perills del món d'avui. Ambdues causes són excloents, són bel.licistes i sovint -com ara- es retroalimenten. Es necessiten. Per això em costa d'entendre que dins del catalanisme -on el seny i la democràcia són valors- hi hagi simpaties i complicitats cap a alguna d'aquestes causes nacionalistes, excloents i racistes. Potser per això faig bé de malfiar-me dels nacionalismes. Gandhi volia la independència de la Índia i amb la no-violència la va assolir. Però el Mahatma (la "gran ànima") no era nacionalista i en denunciava les seves derives ideològiques. Humilment, jo també denuncio aquestes derives ideològiques que avui a Gaza permeten la massacre que està fent Israel sobre tota una població esporuguida atrapada en un petit terrirori d'on no poden ni fugir. Almenys els ciutadans israelians de Sderot o altres ciutats màrtirs dels tirs de Hamàs tenen l'opció de fugir, d'anar a altres indrets d'Israel on no hi arriben les bombes. Els ciutadans (homes, dones i nens) de Gaza no poden anar enlloc. Estan atrapats, pregant que la bomba no els caigui a casa. Però de tant en tant hi cau.
Sé que amb aquest petit article no em faré amics a Catalunya (fins i tot, potser, en perdré alguns); ni tampoc canviaré el curs del sofriment d'una franja d'Israel (la que està sota els tirs de Hamàs) o de Gaza sencera (on -amb l'ànima ferida- sé que encara moriran molts innocents; ho sé tot això... però no seria jo si no ho denunciés malgrat la poca força que tinc.
Demano als catalans que ens mobilitzem per la Pau, que, tant si en el cor hi portem més els uns o els altres, o cap dels dos, o tots dos,...siguem capaços de reclamar que la comunitat internacional obligui a Israel a un alto el foc, ni que sigui invocant el "dret d'ingerència internacional" que tant bé va teoritzar Bernard Kouchner, abans de ser ministre d'exteriors de França; "dret d'ingerència" que desplegui una força internacional de pau que garanteixi sobre el terreny que Hamàs deixi de disparar sobre Israel i que Israel no torni a atacar Palestina i es reprenguin les negociacions que estaven en curs per a la ràpida constitució d'un estat palestí viable, al costat de l'estat d'Israel. La urgència també és, ara, en el terreny humanitari; Israel ha d'acceptar l'obertura d'un carreró humanitari per atendre els ferits en condicions i evacuar les persones més greument ferides cap a centres de la regió més ben equipats sanitàriament; dins del desastre, es tracta de salvar el màxim de vides, sobretot dels infants. Potser, a partir del dia 20, el President Obama serà capaç de presentar un pla que ens permeti sortir de l'atzucac actual fruit de les barroeries criminals de Hamàs i del govern israelià. Potser.
Molts cops vaig sentir dir a l'amic Lluís M. Xirinacs "cal lluitar contra el fort, per deixar de ser feble, i contra nosaltres mateixos, quan siguem forts"; ja sé que aquestes paraules van més adreçades a la persona, però també es poden aplicar a l'actitud dels pobles: allà, el "fort" és Israel... honorarien la història de sofriment del seu poble si ara els israelians demòcrates dominessin l'ànima sionista, bel.licista, que els ha fet actuar tant desgraciadament. I permetessin que el "feble" accedís a la dignitat i a la llibertat. Només així podrien viure uns al costat dels altres, en un procés -ho reconec- llarg i costós de reconciliació. Altres pobles n'han estat capaços. I Catalunya, en lloc de definir-se i dividir-se entre els "prouns" i els "proaltres", podria fer honor al passat de "poble de seny". De poble de Pau i Treva.
Àngel Colom
Josep Prat
09 gen 2009 16:56
Un article molt encertat. No n'estic gaire al corrent , pero gràcies a articles que no es posicionen a cap banda es pot a arribar entendre una mica de que va tot. Gràcies per aquests posts , en els quals les teves reflexions ens fan reflexionar els nostres pensaments. J.Prat
Josep Sendra
06 gen 2009 19:21
Àngel, entenc que amb la teva visió pacifista de sempre estiguis contra la guerra. Tots hi estem contra la guerra. Només et demano que tinguis en compte que la situació al Pròxim Orient és molt complexa. Fins i tot les tradicions s'entortolliguen. Els palestins no tenen cap problema a mostrar nens -de fet només mostren nens pràcticament- destrossats. Els israelians això no ho fan, perquè seria considerat una falta de consideració al mort. Per tant, els palestins guanyen sempre la partida mediàtica, perquè a l'espectador occidental l'aparició d'un nen mort li provoca emoció. Quedar-se en aixó és molt superficial, malgrat tot, i no permet saber què passa. Algú explica per televisió què passa a les desenes de localitat israelianes que reben diàriament coets Kassam llançats pel govern de Hamàs? Algú explica que cada cop aquest coets tenen més abast i fins i tot estan a punt d'arribar a Tel Aviv? Algú explica que Hamàs no és cap partit independentista palestí, sinó que s'aprofita dels palestins per intentar crear un Estat islamista a tot el mediterrani? Algú explica que Iran està fornint de material bèl.lic els de Hamàs? Algú explica que el govern de Hamàs llança coets Kassam des de les escoles posant en risc els nens, com s'està veient? Aquí en tens una mostra http://www.youtube.com/watch?v=elyXQ6g-TJs . Àngel, el pacifisme està molt bé, però cal extremar la cura perquè no es converteixi en una eina de suport a l'integrisme d'extrema dreta.
Nuria castellvell
06 gen 2009 21:47
Àngel ens demanes que ens mobilitzem per la Pau, tant si en el cor hi portem uns o altres, jo em guio per la raó.D'un cantó hi ha tot el poder d'un l'Estat amb l'exèrcit i el suport de primeres potències.Si us plau atureu la guerra.
Àngel Colom
06 gen 2009 22:10
Josep, sóc conscient de la complexitat del conflicte israelopalestí, he estudiat d'aprop el tema i en faig un seguiment des de fa almenys vint anys... i el fet de viure en terres musulmanes durant cinc anys m'ha fet conèixer en profunditat els costums del món àrab, un dels dos bel.ligerants; i tinc dos bons amics israelians que viuen a Tel Aviv amb qui estic regularment en contacte, que em fa conèixer prou bé l'altra part... Tot aixó és per dir-te que conec prou bé el tema. Ara bé, en el meu article no parlo dels costums ni de les tàctiques dels uns i dels altres: dic que no podem justificar la mort d'innocents en nom de la defensa d'un estat, en aquest cas, d'Israel. Jo no hi crec en la llei del talió: És la base d'aspirals de violència que saps quan comencen però no saps mai com acaben. Jo crec en la solucions polemològiques dels conflictes, que requereixen gent amb coratge per aplicar-les. Com deia l'amic El Hassane, tarragoní de pro, l'altre dia en un post aquí a NousCatalans, "es necessiten homes valents per a fer la pau..." En el meu article faig una proposta no molt llunyana de la que fa Nicolas Sarkozy: acollir-nos al dret a la ingerència internacional per anar a descompartir els bel.ligerants i mantenir una força d'interposició tant temps com faci falta fins a garantir la coexistència de dos estats sobirans viables, un al costat de l'altre. El que no puc admetre de cap de les maneres és la patent de cors que Israel es dóna i que per ara la comunitat internacional atorga. Això vol dir impunitat i ja veiem el que dóna de si. El meu pacifisme és la no-violència activa que mai farà costat, amic Sendra, a cap integrisme. Les teves justificacions d'Israel, vés en compte, acaben justificant el sionisme, que, aquest sí, és un integrisme extrem, per no utilitzar una altra paraula. Josep, em trobaràs sempre en el pacifisme, mai en la passivitat. La passivitat del món, en aquest conflicte, permet la impunitat d'Israel. I això ha d'acabar.
Alfons Escoda
06 gen 2009 23:21
Àngel, entenc -i comparteixo- la teva posició pacifista. Mai la violència pot ser un bon fonament per la pau.Sabem, però, que el dret a existència i el dret (i probablement el deure) a defensar els teus condueix a accions indesitjables, però dificilment evitables. Sabem perfectament que ,malauradament, sense defensar-se avui Israel no existiria. Sabem que potser no quedaria cap jueu al món per la violència que tants cops a la història, i a tants llocs, s'ha desfermat contra ells . Tampoc els catalans ens salvem d'aquesta taca repugnant de la nostra història. Sóc dels qui penso que el llarg i complicadíssim conflicte a Orient, està avui ben encaminat. El diàleg entre el govern d'Israel i l'Autoritat Nacional Palestina no va malament.El món democràtic procurem acompanyar aquest procés (millor o pitjor), però la idea (tan senzilla i antiga!!) de dos estats que convisquin a la zona, respectant-se l'un a l'altre, és avui una idea molt ampliament compartida. També pels governs israelià i palestí. Aquest procés, però, té l'enemic que ha tingut sempre: L'islamisme. En aquest moment, sobretot Hamàs, és el pitjor enemic de la pau, de l'estat i del poble palestí i d'Israel. Llegir la carta fundacional de Hamàs posa la pell de gallina de la primera paraula a la última. Si no denunciem amb fermesa aquest fet, no veig possible un posicionament just. Hamàs aposta declaradament per la desaparició d'Israel i la seva gent. I no ho fa només verbalment, sino que cada un dels seus actes van encaminats a aquesta fi. Hamàs, no respecta tampoc al seu propi poble, ni als seus joves, ni als seus infants. Fa pocs mesos Hamàs va matar més de 400 palestins, pel sol fet de no compartir les seves posicions polítiques, Hamàs envia els seus joves a l'autoimmolació, i posa els seus infants constantment en perill associant-los a objectius militars. Hamàs és el primer obstacle i enemic que té el poble palestí, i que té qualsevol llum de pau i llibertat. Ja sé que tu comparteixes aquesta idea sobre Hamàs, però no estic segur que des del món musulmà es proclami amb prou força, i acaba resultant més fàcil carregar sobre Israel tota la culpa. No estic gens d'acord amb tú amb la criminalització que fas del sionisme. El sionisme no deixa de ser el moviment nacional jueu que cerca un territori físic i nacional, on desenvolupar-se com a poble. El sionisme no podem associar-lo al "costat fosc de la humanitat". El sionisme és el dret del poble d'Israel a existir i a conviure en llibertat. Criminalitzar el sionisme és tornar a deixar sense possibilitat d'existència el poble d'Israel. Jo no et dic que no hi hagi sionistes bèl.lics i n'hi hagi de pacifistes , o sionistes racistes i sionistes democrates. Probablement tants de cadascun com també hi ha catalanistes de tot. Malgrat tot, però, igual que l'ànima principal del catalanisme és democràtica i creu en la llibertat la pau i el respecte, també és així el sionisme majoritari. Em sembla bé l'aposta per que Catalunya sigui referent de pau i de diàleg, però sense silencis còmplices contra els qui més mal estan fent al diàleg, i pel que fa al nostre diàleg amb tots els nous catalans, potser tenim la responsabilitat de fer aparèixer nous enfocs (molt absents en el conjunt del món musulmà ), però que de cap manera han de ser la criminalització del sionisme, sino potser tot el contrari, la defensa a ultrança del respecte i del dret a existir.
Jordi Motllor
07 gen 2009 01:26
Amics de Nouscatalans. Està bé que defensem el pacifisme, però això no vol dir que haguem de donar suport a Hamàs ni al govern de Gaza, que són totalitaris. És una vergonya que Hamàs utilitzi els civils i fins i tot l'ONU com a escuts humans, i després ho aprofiti per fer-se propaganda cínicament i TV3 hi caigui de quatre grapes. L'exèrcit israelià , que està en guerra, ha obert no obstant una investigació sobre el que ha passat a l'escola de l'ONU. I resulta que militars de Hamàs s'hi havien amagat a dins usant de parapet la població civil. Des d'allí han atacat un comboi jueu. Un tanc ha repel.lit l'atac integrista i això ha provocat 35 morts. Ho podeu llegir aquí: http://www.israelpolitik.org/2009/01/06/casualties-at-unrwa-school/ . És una vergonya que TV3 enfoqui la notícia des del punt de vista integrista-feixista sense cap neutralitat, encara que els morts siguin àrabs. Espero que el punt de vista pacifista que agafeu no caigui en el mateix error. TV3 està més decantada cap als integristes que Al Jazeera, emissora que també segueixo. És una vergonya absoluta i això està generant una discussió irracional sobre el conflicte. No hi caiguem.
Xavier Bosch
07 gen 2009 10:02
Jordi Motllor: l'espiral de violència i de fanatisme fa dir a la gent coses absurdes, com les teves sobre el suport d'aquesta web a Hamàs. La legítima lluita contra el terrorisme no ha de provocar la mort de centenars o milers de civils. No es pot deixar un milió i mig de persones sense les més mínimes condicions per viure. Ni es pot tancar la frontera impedint que la gent fugi com seria el seu dret en un conflicte "normal". Ni es poden tirar bombes de fragmentació, prohibides al món civilitzat. No em serveixen les webs del govern d'Israel mentre siguin només l'única font d'informació, donat que ni Israel ni Egipte no deixen entrar periodistes a la zona. Aquests assassinats massius lluny de resoldre res només faran augmentar el ressentimant i, a la llarga, el terrorisme que es diu combatre. Potser a curt termini servirà per guanyar unes eleccions però també pot servir que enquistar el terrorisme en la mentalitat de molts palestins. I per donar una volta més d'aquesta espiral de violència que va creixent fins que la catàstrofe sigui tan grossa que tots ens preguntem si no hauríem pogut fer alguna cosa abans per evitar-la...
Carles Rius
07 gen 2009 13:49
Posar-se al costat del feble és un impuls humanista. s lamentable i dolorós haver de contemplar imatges aterridores, però és un abús seleccionar les que presenten víctimes infantils. Els palestins saben a què juguen, l'odi els ofega el seny. L'objectiu que pregona Hamas és llançar els jueus al mar. El tot o res.
Jaume Santjosep i Miralpeix
07 gen 2009 15:32
Em fa l'efecte que l'objectiu principal d'aquest web hauria de ser tot allò que esdevé al voltant del fet migratori en les persones nouvingudes a Catalunya: 1. Les experiències vitals abans del trasplantament. 2. El bagatge cultural 3. Les motivacions conscients i inconscients per escollir Catalunya 4. Les ansietats del canvi 5. Les actituds del medi receptor (la cohesió del grup, les relacions entre autòctons i immigrants; les polítiques d'Estat; l'adaptació-integració-culturalització...; les oportunitats laborals i econòmiques...). 6. La capacitat de contenció emocional del medi que envolta l'immigrant 7. Les espectatives i aspiracions dels nous catalans i del seu grup social. 8. Les experiències vitals posteriors al trasplantament (romandre; tornar; retornar ?). 9. Les influències trasgeneracionals (en la infància, adolescència...) També em fa l'efecte que si ens volem centrar en el present i en el futur dels nous catalans en el marc d'una casa gran per a tothom, embolicar-nos en els problemes ètnics, territorials, religiosos, ideològics... dels llocs d'origen dels nous catalans i catalanes ens pot donar molts disgustos. Molt cordialment, Jaume
Soraia Bel Mundi
07 gen 2009 16:48
`Hòstia què t'ha passat, on és aquell Àngel...l'edat? els teus nous socis? Potser sé que el camí és aquest d'ara, més Àngel que mai. Pensa però en aquell temps en què dèiem allò de a vegades la pau fa molt més mal.
arnau serra
07 gen 2009 18:59
Certament Àngel, la culpa d'una guerra sempre la tenen tots dos, Hamàs i el govern d'Israel. Però, jo també hi veuria un tercer culpable que en aquest cas seria pel seu silenci...es tracta de Barack Obama, que s'ha escudat en que no éss president electe, per fer un paper d'estaquirot, quan té un paper clau en la zona de conflicte.Sembla que la política internacional del nouvingut a la Casa Blanca, no dista massa de la de l'anterior, George Bush. M'encanta la frase final que has escrit, que Catalunya s'ha de definir com el poble del "seny", i no "prouns" o "proaltres"
nuria castellvell
08 gen 2009 15:36
Se'm trenca el cor de llegir alguns comentaris.
david
08 gen 2009 18:16
Molt d'acord amb tu Àngel, hem de reclamar a la comunitat internacional que obligui a Israel a aturar els assassinats i destrucció de Gaza! no entenc com pot haver-hi gent que es posicioni a favor d'un estat tan feixista com el d'Israel...
Josefina Ros
08 gen 2009 19:42
Estic molt d'acord amb el teu compromís de pau, Àngel. Però també hem de reconèixer que Hamàs està manipulant molt la informació. Sembla que a la guerra només morin nens. Tenen les càmeres de televisió només per enfocar quan arriben a l'hospital nens ferits o morts. Això és manipulació. Que no es mor ni un sol adult? Això em fa sospitar que és del tot certa l'acusació d'Israel que Hamàs està usant civils palestins com a escuts humans. Tenen raó els qui diuen que l'actual govern de Gaza és d'extrema dreta. Esperem que finalment triomfi la pau, però això només serà possible si les dues parts s'hi comprometen.
Natà lia Molero
09 gen 2009 18:16
Les teves paraules, amic, són plenes de saviesa; aquest matí m'has preguntat "tu estàs per la pau i necessites armes?" Tens raó, la pau de Gandhi és també la meva causa, la nostra, però les terribles mentides que s'escampen sobre el poble d'Israel, tota la podridura moral, assassina de Hamàs contra aquests mateixos fills del seu poble, per què s'amaga? no vull una ofensiva d'imatges però el dret a defensar-se és el dret a la llibertat si ningú el fa prevaler d'una altra forma. Hamàs és terrorisme radical, roba al seu poble, és utilitzat per molts estats àrabs que així amaguen el seu antisemitisme i no puc callar. Hi ha nens i nenes jueus vÃíctimes, no entrem en el recompte, parem-ho. Però no ho parem com va fer la comunitat internacional amb Franco: donant-li la raó i mirant a una altra banda. DESTAPEM ELS ASSASSINS DE HAMAS
17 maig | 17:00
Colom es reuneix amb la comunitat sikh de Barcelona, a la seu nacional de la Fundació Nous Catalans
L'acompanyarà el director de l'Àsia del Sud de la Fundació, Khalid Shabaz Chuhan
Santa Coloma de Gramenet / Seu nacional de la Fundació Nous Catalans (carrer de Pompeu Fabra, 22)
17 maig | 18:00
Èric Bertran es reuneix amb els joves originaris de Bangla Desh de Santa Coloma
De cara a la seva participació al Congrés de NousCatalans.Joves de finals de juny
Santa Coloma de Gramenet / Seu nacional de la Fundació Nous Catalans (carrer de Pompeu Fabra, 22)
18 maig | 16:00
1r Congrés de l'Espai Afrocatalà : 'Junts per una Catalunya Forta'
PROGRAMA (vegeu a l'interior)
Santa Coloma de Gramenet / Seu nacional de la Fundació Nous Catalans (carrer de Pompeu Fabra, 22)
19 maig | 09:30
1r Congrés de l'Espai Afrocatalà : 'Junts per una Catalunya Forta'
PROGRAMA (vegeu a l'interior)
Santa Coloma de Gramenet / Seu nacional de la Fundació Nous Catalans (carrer de Pompeu Fabra, 22)
21 maig | 19:30
Brasil, un futur en present: Torna el mite del Dorado?
Comencen quatre dies de debat sobre el Brasil amb una sessió sobre l'enorme creixement econòmic que ha viscut. Amb les intervencions de Flávio Carvalho, sociòleg i antropòleg, coordinador del Col·lectiu Brasil Catalunya (2007-2011); Ramon Térmens, president de Taurus, grup amb presència al Brasil des de 2002 a través de la marca Mallory, filial que és en perÃode de plena expansió, i FermÃn Vázquez, arquitecte, fundador de l’Estudi b720, amb oficines a São Paulo i Porto Alegre. Modera Javier Mirallas, president de la Cambra de Comerç Brasil – Catalunya. Brasil escala posicions en el rà nquing de les potències mundials de manera constant. Tot i el fre experimentat l’any passat a causa de la inflació i els efectes de la crisi internacional, la seva economia va créixer un 2’7% (7’5% el 2010) i ja ocupa el sisè lloc en el llistat de les potències mundials. Les seves grans possibilitats de creixement fan que la inversió estrangera consideri el paÃs com una de les seves opcions priorità ries. Moltes empreses d’aquà veuen el gegant brasiler com una magnÃfica oportunitat de negoci. De fet, Espanya ja és el tercer inversor del món al Brasil. Crèdit foto: Cássio Vasconcellos Inauguració de la instal·lació Simbiosi, de Roberta Carvalho, situada a Rambla Catalunya amb Còrsega. Es podrà visitar fins el proper dissabte 26 de maig
Barcelona / Casa Amèrica Catalunya. c/Còrsega 299
22 maig | 19:30
Brasil, un futur en present: La força d'un paÃs-continent
Debat sobre les polÃtiques impulsades al Brasil en els darrers anys. Amb Tânia Márcia Baraúna, doctora en Educació i Societat per la UAB, investiga sobre la tasca de la Pedagogia de l’Oprimit desenvolupada per Paulo Freire; Patrus Ananias de Sousa, ministre de Desenvolupament Social i Lluita contra la Fam (2004 – 2010); Alfredo Valladão, professor de Ciències PolÃtiques a la Paris School of International Affairs, i Paulo Lins, escriptor i guionista, professor de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, autor de la novel·la Ciutat de Déu. Modera Pep Valenzuela, sociòleg i politòleg amb experiència professional al Brasil. Les polÃtiques impulsades al Brasil en el decurs dels darrers anys han aconseguit, entre d’altres resultats, l’augment de la classe mitjana i dels que s’integren a l’economia formal, aixà com fer minvar l’Ãndex de desocupació juvenil en un 50% i aconseguir millores evidents en el camp de l’educació, tot i que encara resta força camà per recórrer en aquest aspecte. D’altra banda, en aquests moments es considera que en el paÃs ja no es passa gana i s’intenta millorar la qualitat de vida de la població que viu en condicions precà ries. Brasil creix i avança en tots els sentits i això accentua encara més l’asimetria de poder que hi ha entre aquest paÃs – continent i els seus veïns llatinoamericans.
Barcelona / Casa Amèrica Catalunya. c/Còrsega 299
23 maig | 19:00
El 23 de maig, a l'Auditori Tagore de la Casa Àsia. Taula Rodona organitzada per la Casa Àsia de Barcelona, en el marc del Programa Comunitats Asià tiques i en col.laboració amb el GRITIM de la Universitat Pompeu Fabra / De la Fundació Nous Catalans, hi participaran, Miquel Esteve (Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona), en la presentació del debat, i Khalid Shabaz Chuhan, director de l'Àsia del Sud a l'esmentada Fundació.
Barcelona / Casa Àsia (Av. Diagonal, 373) Auditori Tagore
23 maig | 19:30
Brasil, un futur en present: Els reptes del creixement sostenible
L'equilibri entre creixement econòmic i respecte mediambiental és el tema que tractaran Sergio B. Serra, cònsol del Brasil a Barcelona, assessor del govern brasiler en matèria de medi ambient; Ricardo de Sousa Moretti, doctor en Enginyeria de Construcció Civil i Urbana per la Universitat de São Paulo, i Alfredo Valladão, professor de Ciències PolÃtiques a la Paris School of International Affairs. Modera Patrus Ananias de Sousa, exministre de Desenvolupament Social i Lluita contra la Fam. La responsabilitat amazònica sembla fer encara més decisiu el necessari equilibri entre creixement i medi ambient. Els països emergents potser no comparteixen la mateixa visió que els europeus en matèria de canvi climà tic i poden trobar excessiu que se’ls demanin certes limitacions per tal d’evitar els mateixos errors que els comesos pels països del primer món. En aquest capÃtol també mereix una atenció especial el desenvolupament de les grans ciutats i les seves infraestructures: quins models defineixen el seu creixement? Quines repercussions aportaran els Jocs OlÃmpics i el Mundial de Futbol?
Barcelona / Casa Amèrica Catalunya. c/Còrsega 299
24 maig | 19:30
Brasil, un futur en present: La visió des de l'art
El fotògraf i comissari de l’exposició Brasil: Terra Prometida, Iatã Cannabrava, reflexiona que, d’un dia per l’altre, Brasil "va deixar de ser només la terra de la samba, el futbol, les mulates o la violència per esdevenir la terra promesa, verda, potència econòmica mundial, seu del Mundial de Futbol de 2014 i dels Jocs OlÃmpics de 2016". Debat, en el qual participarà l'escriptor Paulo Lins entre d'altres, i posterior innauguració de l'exposició. 19:30h Debat Amb les intervencions de Claudia Jaguaribe, fotògrafa i artista visual; Cássio Vasconcellos, fotògraf i artista visual; Roberta Carvalho, fotògrafa videoartista, Dimitri Lee, fotògraf i artista visual, i Paulo Lins, escriptor i guionista. Modera Iatã Cannabrava, fotògraf, comissari de l’exposició Brasil: Terra Prometida i activista cultural. 21:00h Cloenda de les jornades amb la inauguració de l’exposició Brasil: Terra Prometida amb presència dels artistes Iatã Cannabrava, Claudia Jaguaribe, Cássio Vasconcellos, Dimitri Lee i Roberta Carvalho.
Barcelona / Casa Amèrica Catalunya. c/Còrsega 299
09 juny | 10:30
1r Congrés nacional dels catalans d'origen del Marroc
programa a concretar
Santa Coloma de Gramenet / Seu Nacional de la Fundació Nous Catalans
10 juny | 10:30
1r Congrés nacional dels catalans d'origen del Marroc
programa a concretar
Santa Coloma de Gramenet / Seu Nacional de la Fundació Nous Catalans
29 juny | 19:00
2n Congrés nacional de NousCatalans.Joves
Arribada dels Congressistes a l'hotel / programa a concretar
Santa Susanna (Maresme)
30 juny | 10:00
01 juliol | 11:00
14 juliol | 11:00
VII Edició de la Fira 'Vive! Latinoamérica', enguany a les Cotxeres, a Barcelona
Barcelona / Les Cotxeres de Sants
15 juliol | 11:00
VII Edició de la Fira 'Vive! Latinoamérica', enguany a les Cotxeres, a Barcelona
Barcelona / Les Cotxeres de Sants
dij 17 maig 2012
dimc 16 maig 2012
Les comunitats asià tiques: Immigració, esport i cohesió social
dim 15 maig 2012
dim 15 maig 2012
dil 14 maig 2012