nouscatalans.cat - espai d'integració
10 set 2010 10:57
Opinió
dil 28 des 2009 03:09
'De l’islam en pot sorgir una teologia alliberadora'
Barcelona Ada Castells per l'Avui.cat
Entrevista al teòleg Juan José Tamayo, autor del llibre ‘Cultura, religión y política’
Per a la teologia que vostè proposa s’han de trobar els punts en comú de les dues religions. Però, quins són els esculls que les separen?
El primer punt a superar és el monoteisme, que és un model que tendeix a no respectar la pluralitat de valors. Creure en un únic Déu per a tota la humanitat comporta una exclusió dels altres i una concepció teista del món. Les dues religions estan enfrontades perquè parteixen d’un Déu que és compassiu i alhora despietat; pacient, però airat, equànime i arbitrari, solidari però totpoderós. Tots dos déus s’haurien de revisar per trobar-se en l’ètica de la teologia de l’alliberament islamocristiana, que és un terme meu.
Això és possible?
Sí, perquè cap dels dos remet a la violència. La teologia de l’alliberament no és exclusiva de cap cultura. Des de fa dècades es treballa en aquest sentit i s’han fet propostes significatives, però tenim uns estereotips sobre l’islam que fan que no pensem mai que d’aquesta religió en pugui sorgir una teologia alliberadora. Tot el que té a veure amb el món àrab ens sembla bàrbar i medieval. El prejudici és el que impedeix descobrir l’alliberament de l’islam i a Espanya hi ha una ignorància enciclopèdica sobre això, com si no formés part de la nostra identitat ni estigués present en la nostra història de l’art, de la ciència, de la llengua, de la filosofia.
Un altre dels temes de fricció deu ser la teologia feminista.
Sí, perquè és el fet més renovador en la teologia de l’islam avui en dia. Hi ha dones molt actives, com Fatima Mernisi i Amenatu Haidar, a qui ja vaig dedicar un capítol del llibre abans que comencés la vaga de fam. Quan va sorgir, l’islam va representar un progrés per a la socieconomia de la península Aràbiga, on les desigualtats socials eren abismals. L’islam va suposar un pas endavant en tots els camps del coneixement, ja la primera sura feia referència a la instrucció del poble.
Però no es pot dir que precisament als països islàmics es gaudeixi de llibertat d’expressió.
En molts països de majoria musulmana s’ha tornat a l’etapa preislàmica i la dona està discriminada d’una manera brutal, però tot això no respon ni als fonaments de l’islam ni a la doctrina alcorànica. El que passa és que l’islam va anar introduint els costums dels pobles que conqueria.
El mateix va passar amb el cristianisme.
Sí, en els inicis les dones van assumir responsabilitats seguint a Jesús, però en la mesura que la religió es va polititzar i va adoptar costums de l’Imperi Romà, els qui van assumir el poder van ser els homes, i les dones van passar a ser invisibles. La mateixa concepció de Déu és patriarcal, però en els orígens no va ser així.
Aquest incompliment dels drets humans no respon a raons religioses sinó a raons fonamentalment polítiques i socials.
¿També és cultural la prohibició de construir minarets a Suïssa, arran d’un referèndum?
La mateixa convocatòria del referèndum és un exemple que no es pot veure la palla de l’ull de l’altre sense adonar-nos de la biga en l’ull propi. És un extraordinari exemple d’intolerància i falta de respecte de la llibertat religiosa.
Però tots aquests prejudicis sorgeixen per algun motiu.
Tots els fanatismes es retroalimenten. Són les perversions de les religions. El fanatisme està instal·lat a les cúpules de poder i ho projecten sobre el poble. El resultat del referèndum de Suïssa no és fruit de les creences d’un poble sinó de la construcció d’alguns partits i fins i tot del mateix Estat. Els drets humans no poden ser objecte de referèndum, perquè si el poble els rebutja entrem en una situació anterior a la Revolució Francesa.
Però ¿la seva idea d’una teologia de l’alliberament islamocristiana no li sembla una utopia extrema?
És una utopia en el sentit positiu del terme. Canviant les condicions actuals, sí que es podria tirar endavant. El problema de les religions és que falta diàleg al seu si. El cristianisme és la religió que més conec i més pateixo. Hi ha un atrinxerament de les diferents tendències i no és fàcil bastir ponts per al diàleg. El Vaticà no hi ajuda gens. Durant vint anys, Benet XVI s’ha comportat com un inquisidor, ha estat el Torquemada del segon terç del segle XX.
I això també es nota en un retrocés pel que fa al paper de la dona.
La doctrina moral encara l’han d’elaborar els homes i a elles no se les reconeix com a subjectes teològics per poder ensenyar a les facultats i sobre elles cauen les ires del vell Sant Ofici. Crec que les meves col·legues teòlogues encara ara ho tenen més fotut que els homes.
Però el futur és d’elles.
Sí, la teologia feminista és la de les més prometedores i de les més creatives perquè va traient les teranyines del patriarcat.
agenda
10 setembre | 09:00
10 setembre | 19:00
Una mirada al Sud (III Mostra de cinema Peruà a Barcelona)
Des d'avui fins al 23 de setembre (el Programa i llocs de les sessions, en l'enllaç adjunt)
Barcelona / Auditori del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
10 setembre | 21:30
Badalona / Plaça del Sol, s/n - Metro L2 Pompeu Fabra
11 setembre | 09:30
Diada Nacional de Catalunya, ofrenes dels nous catalans a Rafael de Casanova
A Barcelona: punt de trobada a les 9:30 a Bruc / Ronda Sant Pere
Barcelona / davant el monument de Rafael de Casanova
14 setembre | 19:30
reunió privada / cal ser-ne membre per assistir-hi
Barcelona / seu nacional de Convergència
15 setembre | 21:30
Sala Nocturna, el cicle de xerrades sobre viatges de la Biblioteca Mercè Rodoreda dedica una sessió a Sud-à frica. Amb aquestes xerrades, a cà rrec de persones que han viatjat al paÃs protagonista, s’intenten mostrar a un públic jove altres cultures i formes de viatjar per conèixer-les millor.
Barcelona / carrer de les Camèlies, 76-80
16 setembre | 19:30
Presentació del poemari 'El sol ignora els capvespres', de Ferran Requejo.
Presentació del llibre de poemes 'El sol ignora els capvespres'. A cà rrec del seu autor, el Sr. FERRAN REQUEJO (Professor de Ciències polÃtiques de l'UPF i membre de la 'Safe democracy foundation'). Presenta: Àngel Brichs. Organitza: Vocalia d'acció literà ria i filològica de l'Ateneu Terrassenc. Més informació a: http://literaturadart.blogspot.com/2010/08/nuestra-agenda-literaria.html, i a: http://literaturadart.blogspot.com/2010/06/una-lirica-amb-un-to-personal-el-sol.html .
Terrassa (Vallès Occidental) / Ateneu Terrassenc. C/Antoninus Pius, núm. 79 baixos
17 setembre | 19:30
Primera Mostra Gastronòmica Senegalesa a Vilanova
Organitza: Associació Teranga i ASOINCIU; amb el suport de Convergència i Unió de Vilanova, Espai Latino del Garraf i Secretaria d'UDC de Barcelona comarques. Recorregut pels sabors i les sensacions gastronòmiques del Senegal; degustació acompanyada de música autòctona que ens permetrà apropar-nos a la cultura africana. És una forma d'integrar.
Vilanova i la Geltrú (Garraf) / Casa Ramona (Plaça dels Cotxes)
17 setembre | 23:15
Concert de l’Orquestra Àrab de Barcelona
El Mercat de Música Viva de Vic ha programat un concert de la prestigiosa i reconeguda Orquestra Àrab de Barcelona, que va néixer a la ciutat comtal a començament del segle XXI per iniciativa de quatre marroquins liderats per en Mohamed Soulimane. Des del començament, l’OAB ha assumit la responsabilitat de demostrar que l’Islam no té perquè identificar-se amb terrorisme, violència i radicalitat, i la de ser portaveu dels à rabs que no tenen veu.
Vic / plaça dels Mà rtirs
18 setembre | 20:00
Acampada de NousCatalans.Joves
En l'esplanada davant el Casal dels Nous Catalans del Penedès, nau 3
La Múnia, Castellvà de la Marca (Alt Penedès)
19 setembre | 12:00
Festa de Santa Cruz de la Sierra
Organitzada per l'entitat 'Espiritu de santa Cruz de la Sierra' (programa a concretar)
Barcelona / Parc del Nus de la Trinitat
19 setembre | 13:00
Inauguració del Casal dels Nous Catalans del Penedès + Dinar popular
Organitzat per l'Espai Latino de Vilafranca
La Múnia, Castellvà de la Marca (Alt Penedès)
20 setembre | 19:30
Reunió del Secretariat Nacional d'Immigració de Convergència
Per assistir-hi, cal ser-ne membre
Barcelona / seu nacional de Convergència
28 setembre | 19:00
Exposició 'Mirades en Dià leg', per conèixer la diversitat religiosa i cultural de Catalunya.
Organitza: Centre UNESCO de Catalunya i l’Associació UNESCO per al Dià leg Interreligiós. / Acte de cloenda : amb la participació del director del Centre UNESCO de Catalunya, el Sr. Miquel Angel Essomba. / Els continguts i fotografies de l'exposició
Terrassa (Vallès Occidental) / biblioteca BD2 del carrer Sant Cosme, 157
22 octubre | 10:00
IV International Congress on Islamic Feminism
The Fourth International Congress on Islamic Feminism will be focused on the analysis of the current status of this movement and its future prospects. Once launched the debate and main arguments, there remains the daunting task of making them known and achieve the greatest possible number of accessions. It is necessary to locate the main resistance to IF, both among non-Muslims and Muslims, and think ways to face them. What has the real potential to change the IF real situation of Muslim women in those contexts in which are discriminated? How to deal with the claims of authority (authoritarianism) of conservative religious structures? • Related topics: Millennium Goals UN; Alliance of Civilizations; Islamic feminism in Europe; cultural diversity, secularism and human rights; Qur’anic hermeneutics; spirituality and feminism. • The spiritual dimension. One of the main focus of the fourth edition will be exploring the relationships between spirituality, Sufism and feminism in Islam. Website: http://feminismeislamic.org/
Madrid (Espanya) / Hotel Meliá Avenida América C/ Calle de Juan Ignacio Luca de Tena, 36
notícies
div 10 set 2010
div 10 set 2010
dij 09 set 2010
dij 09 set 2010
dimc 08 set 2010
Convergència demana la llibertat d'un opositor de Guinea Equatorial
dimc 08 set 2010
dim 07 set 2010
dim 07 set 2010
dim 07 set 2010
Els nous catalans participaran a la Diada Nacional de Catalunya
dil 06 set 2010