nouscatalans.cat - espai d'integraci�

Potser caldria, abans d'entrar en el debat en sí mateix, aclarir un parell de coses prou significatives que més que tancar obren el diàleg al voltant d'un dels temes més controvertits de la presència islàmica a Europa. En primer lloc, i malgrat sembli extrany, el burka o el niqab no són pas propis de la tradició islàmica, sí en canvi el mocador o hijab, que no vel, ja que la mateixa paraula "vel" comporta quelcom que amaga el rostre, és a dir, el burka; aquestes formes de vestimenta corresponen a parts geogràfiques molt determinades i no a la generalitat del mon islàmic. En segon terme la extensió de la pràctica de la burka o el niqab,. sobretot a Europa, correspon a un desig identitari d'afirmació religiosa davant la constant i maniquea manipulació de tot lo referent a l'Islam però, dit això no podem obviar tampoc la perversa utilització masclista de la vestimenta femenina per tal de defendre una suposat honor familiar, error aquest que mostra el perill de quedar-se fixat en la forma i oblidar l'essència de la Tradició. Però el cert és que cada cop que la comunitat musulmana se sent qüestionada i jutjada públicament apareixen més signes d'un Islam "formal" (burkas, túniques, barbes...). El debat s'hauria de centrar, al meu parer, en la capacitat real de les comunitats i de la societat d'acollida per establir un marc de relacions ciutadanes en les que predomini el total respecte als drets i deures ja establerts a casa nostra i a partir dels quals cadascú organitzi la seva vida personal i social en funció dels seus codis, deixant clar, en tot moment, que sota cap concepte les dones europees musulmanes, és a dir, les noves europees, poden ser obligades a res i tenen tot el dret a decidir com volen vestir, exactament igual que la resta de dones.

El dia 4 de gener el Grup Parelles Lingüístiques, abans de que resurgis el tema del burka a França - i sense que Déu Nostre Senyor ens ho anunciés per endavant- editavem un diagrama d'alló que els especialistes consideren qué és integració i el que no és, indiferentment de si es tracta d'una persona immigrada d'origen musulmà, andalús o llatinoamericà. A remarcar dos o tres característiques universals: 1) La integració és un procés diacrònic d'anys d'evolució; per tant, no és el mateix una senyora acabada d'arribar i una altra senyora que ja porti més temps al lloc d'acollida, en aquest cas a Catalunya. 2) El procés de qualsevol immigració, segons el diagrama esmentat (veieu http://www.facebook.com/group.php?gid=203951130900) pot evolucionar cap a la integració o cap a la inadaptació al lloc d'acollida... i en aquest sentit que podriem dir-ne d'una persona d'origen castellà que porta 50 anys a Catalunya i no sap o no vol dir una paraula en català ? són coses comparables ?