Societat Història

Imatge Història de Catalunya, capítol 33. El predomini de la Lliga Regionalista.

comentaris (0)

dil 01 feb 2010 00:29

Història de Catalunya, capítol 33. El predomini de la Lliga Regionalista.

Barcelona Carles Rius

A redós del Romanticisme, la Renaixença encén en els catalans el record del que foren i el desig de tornar a ser un país lliure.


La presentació del Memorial de Greuges al rei Alfons XII l’any 1885 i la celebració d’un acte de protesta contra la política lliurecanvista del govern (1886) van servir per agrupar sectors de la burgesia industrial catalana al catalanisme naixent.

L’any 1892 la Unió Catalanista, provinent de la fusió del Centre Català, amb Domènec  i Montaner i Àngel Guimerà, i el Centre Escolar Catalanista, va celebrar una reunió a Manresa per elaborar el programa de l’entitat. El resultat foren les “Bases per a la Constitució Regional Catalana”, un document que es coneix com les Bases de Manresa, que establien una organització autonòmica per a Catalunya, i que en el referent a la llengua deia que”la llengua catalana serà l’única que amb caràcter oficial podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d’aquesta regió amb el Poder central”.

A les eleccions a corts celebrades a l’any 1901 fa la seva presentació la Lliga Regionalista, un nou partit format per la Unió Catalanista i el Centre Nacional Català que representa un catalanisme moderat i socialment conservador  i que esdevé, en contradicció amb el republicanisme lerrouxista anticatalanista i en pugna amb els partits dinàstics, la força més important de Catalunya, disposada a intervenir en el govern  de l’Estat i modernitzar Catalunya i Espanya.

A la tardor del 1905 un grup de militars va assaltar el local del setmanari satíric “Cu-Cut!” i de “La Veu de Catalunya”; els fets varen desencadenar una onada d’anticatalanisme a tot l’Estat i va provocar la reacció del catalanisme, que es va aplegar sota la bandera de la Solidaritat Catalana  per concórrer a les eleccions, unides, les forces més diverses.
 
L’assoliment de la presidència de la Diputació Provincial de Barcelona per Enric Prat de la Riba l’any 1907, fou l’antecedent de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya que es va establir formalment l’any 1914 al saló de Sant Jordi. La Mancomunitat federava les quatre diputacions catalanes i adquirí una gran importància política perquè representava el reconeixement de la personalitat i de la unitat de Catalunya, i pel fet que el català assolia un primer esglaó d’oficialitat a la Mancomunitat.
 

Enric Prat de la Riba (1870-1917), fill de Castellterçol, era periodista i advocat i un dels primers teòrics del nacionalisme català. El seu objectiu vital fou aconseguir el reconeixement públic de la personalitat de Catalunya i la creació d’una entitat política que la dotés dels òrgans administratius i culturals d’un Estat modern. 
 
L’obrerisme llibertari assenyala la majoria d’edat amb la fundació a Barcelona l’any 1910 de la Confederació Nacional del Treball.

Nota de Redacció: qui estigui interessat en tota la sèrie d'Història publicada a Nouscatalans.cat, pot posar-se en contacte amb nosaltres al correu info@nouscatalans.cat, i us farem arribar tota l'edició sencera en català o bé en castellà.

deixa el teu comentari

nom

correu electrònic

comentari

agenda

11 febrer | 17:30

Xerrada sobre el fet migratori en el passat i en l'actualitat conjuntament amb l'entitat Bages Per a Tothom

L'acte comptarà amb la participació de José Miguel Cuesta (Veu Pròpia) i Francesc Navarro (Bages per a Tothom). Es farà també la projecció d'un audiovisual.

Manresa / Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera ( c/ Saleses, 10, Escodines)

12 febrer | 19:30

Projecció del documental “Roberto Bolaño, La batalla futura II (Catalunya)”, i debat posterior

Roberto Bolaño. La batalla futura II. Catalunya és el segon dels tres documentals del cineasta mexicà Ricardo House dedicats a la figura de l’escriptor xilè. Després d’una primera part que ens acostava al Bolaño dels anys 70 a Mèxic, en aquesta ocasió el documental fa un recorregut per la seva etapa catalana. A partir del testimoni d’amics, familiars i col•legues, s’explora la vessant més personal de l’escriptor, mort a Barcelona el 2003. Ricardo House presentarà el documental i posteriorment participarà en un debat sobre la figura de Bolaño amb el crític literari Ignacio Echevarría, l’escriptor mexicà Emiliano Monge i el cineasta Isaki Lacuesta.

Barcelona / Casa Amèrica Catalunya. c/ Còrsega, 299



notícies