nouscatalans.cat - espai d'integraci�

dis 06 mar 2010 00:24

Història de Catalunya, capítol 34. Recuperació nacional de Catalunya.

Barcelona Carles Rius

Amb l’arrencada de la Renaixença, la llengua i la cultura catalanes van recuperar el paper social que havien perdut després d’uns segles de crisi.

La idea del restabliment dels Jocs Florals l’any 1859, com recordava Rubió i Ors, en el “Lo Gayter”, fou com un toc de sometent, que al vol de la bandera que feia voleiar als aires, posà en marxa  tot un estol de trobadors.

L’obra de la Mancomunitat (1907-1923), limitada per falta de recursos i restringida a determinades àrees que la llei li atribuïa, fou força abundant: fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i la Biblioteca de Catalunya, aprovació de les normes ortogràfiques l’any 1913 i Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, l’any 1932, renovació pedagògica, introducció dels mètodes de Maria Montessori, millora de l’Escola Industrial, creada el 1910, la primera escola de formació professional i l’Escola del Treball (1913), etc.
    
Prat de la Riba sabia escollir la gent que necessitava i sintetitzà els corrents anteriors del catalanisme nacionalista i cultural: Catalunya una nació, Espanya un Estat plurinacional i la forma d’articulació la federal. Va establir treves i acords amb tots els partits i personalitats,  Pompeu Fabra,  Pere Coromines, Antoni Rovira i Virgili, Serra i Moret,etc. 

Continuant l’obra que havia iniciat a la Diputació de Barcelona, es preocupà de la millora de carreteres i camins provincials i de l’establiment d’una xarxa telefònica que, quan fou suprimida la Mancomunitat, l’any 1925, havia estès, sota la direcció de l’enginyer Esteve Terrades, 5.871 quilòmetres de línies i instal•lat 190 centrals. Al mateix temps, es van construir alguns dels elements determinants de la realitat de la Catalunya moderna, com l’electrificació i la diversificació industrial.

La compenetració de Prat de la Riba amb Francesc Cambó fou important per a l’èxit de les iniciatives de la Mancomunitat. Prat s’ocupava de la política interior i Cambó de la parlamentària, que calia enfocar de cara a Espanya.

Jaume Carner, Joaquim Lluhí, Ildefons Sunyol i altres abandonaren la Lliga Regionalista i iniciaren la publicació d’”El Poble Català” (1904), portaveu del  republicanisme catalanista on aviat col•laboraren joves intel•lectuals com ara Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, Pompeu Fabra, Eugeni d’Ors i Pere Corominas.
 
El 1917, en morir Prat de la Riba, presidí la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador, membre de la Lliga Regionalista, fins a la Dictadura de Primo de Rivera, el 1923, a partir de la qual minvà la seva activitat política.

L’any 1925 la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) dissol formalment la Mancomunitat de Catalunya.

Nota de Redacció: qui estigui interessat en tota la sèrie d'Història publicada a Nouscatalans.cat, pot posar-se en contacte amb nosaltres al correu info@nouscatalans.cat, i us farem arribar tota l'edició sencera en català o bé en castellà.