nouscatalans.cat - espai d'integraci�

diu 02 maig 2010 14:01

Cobrir-se el cap

Castelldefels Moisés Stanckowich Isern (La Voz de Castelldefels)

En moltes tradicions, però, el límit que separa el món filosòfico-religiós del profà no existeix o es fa difícil de marcar. Pautar-lo legalment, quan aquestes tradicions es troben inserides en societats occidentals, no resulta fàcil.

Llegia fa un temps en un diari d’aquí una entrevista a unes dones musulmanes, establertes a Londres, que fonamentaven la decisió d’anar cobertes en l’aleia (versicle) 31 de la sura (capítol) 24 La Llum, que parla tradicionalment de la dona i la seva modèstia. En aquesta sura, hi trobem, però, una expressió que recomana als creients que “abaixin la seva mirada i guardin la castedat”, la qual, i segons la interpretació del traductor i comentarista corànic Muhammad Asad, aniria dirigida en idèntics termes a homes i dones. L'Alcorà, però, no prescriu l'ús del vel; només per a les esposes del Profeta i com a signe de distinció.

Però aquesta controvertida qüestió no és exclusiva de l’islam, sinó que a les altres dues “religions del Llibre” (judaisme i cristianisme) les dones també es cobreixen el cap, si bé és cert que suposen una relativa minoria dins les respectives confessions. No obstant això, el judaisme tradicional considera “eròtic” els cabells de la dona casada, per la qual cosa aquesta es cobrirà llevat que tingui el marit al davant o en presència d’altres dones. Aquesta prescripció sembla que té el seu origen bíblic a l’Antic Testament, a Nombres 5:18.

Seguint el fil de la meva investigació doctoral actual, l’historiador Michael Molho relata que a la Salònica de principis del segle XX les dones sefardites, a dins de casa, havien de dur el cap cobert amb una mena de mocador fi (que anomenaven “mumi”) i que les senyores més pietoses portaven sempre un “tocado” ben enganxat a la front que els tapava ben bé els cabells. Les noies duien la melena descoberta però no podien sortir de casa despentinades. Per la seva banda, el cristianisme i, en concret, el catolicisme tradicional també demana les dones que entrin a les esglésies amb el cap cobert. Aquí, la font bíblica sembla ser I Corintis 11:4-16, al Nou Testament. D’altra banda, cobrir-se el cap és una pràctica a moltes religions, tant els homes com les dones, i en una gran majoria d’aquestes són els cabells allò que cal ocultar (o directament afeitar).

En moltes tradicions, però, el límit que separa el món filosòfico-religiós del profà no existeix o es fa difícil de marcar. Pautar-lo legalment, quan aquestes tradicions es troben inserides en societats occidentals, no resulta fàcil. En resum, submissió?, tradició?, identitat?, exercici de llibertat? El que cal és que l’Estat de dret, des del respecte entre les parts, garanteixi la igualtat en drets i deures de tots els seus membres per damunt de l’orientació sexual i la religió. 


Moisés Stanckowich Isern
Secretariat Immigració de les comarques de Barcelona.
Article publicat a "La Voz de Castelldefels".