nouscatalans.cat - espai d'integraci�

dis 26 jun 2010 08:22

Nou Directori d’Infància i Immigració

Barcelona Gerard Acero

En el curs de la reunió del Secretariat d’Immigració de CDC del dilluns 14 de juny ha estat presentat el nou directori d’Infància i Immigració, un nou espai de treball envers la consecució de la integració i la plena ciutadania dels nous catalans dins de l’àmbit educatiu, tant siguin nats a Catalunya com nouvinguts. El mateix ha estat ideat i impulsat per en Pere Vilà, l’Aouatef Stitou i en Gerard Acero, tots ells professionals de l’educació.

 

Repte de Futur

La infància i el jovent d’origen immigrat que viu a Catalunya i es troba en ple procés de creixement en el nostre sistema educatiu es troba  immers en  una greu crisi, que cal fer pública, si es tracta de parlar de la formació i l’educació d’una part prou important de la futura ciutadania catalana. A partir de la necessitat d’abordar aquest fet actual, el qual pot condicionar, i molt, el futur social català, cal tenir una visió àmplia que dissenyi un treball transversal que inclogui a les Sectorials implicades, a fi i efecte de tractar el tema de forma integral. És per això que creiem fonamental la complicitat entre els grups de treball d’Immigració i Educació per aconseguir una nova ciutadania, plenament normalitzada i integrada en el nostre territori. Ens hi centrem plenament en la franja de 3 a 16 anys per ser, precisament, el moment on l’infant, el qual esdevindrà jove, ha de poder tenir al seu abast els referents ambientals que el permetin formar-se com a persona, de manera harmònica, sense perdre allò que forma part del seu bagatge familiar i cultural i amb la possibilitat de combinar-ho amb les noves oportunitats que se li ofereixen.

Cohesió Educativa vs Crisi de Valors

Les persones que han optat per sortir del seu país, generalment estan motivades per la perspectiva clara d'una millor vida pels seus fills. Tant és així que els fills i filles dels immigrats representen un grup demogràfic clau que requereix una gran atenció de les autoritats polítiques. Una bona educació és fonamental per al futur del nen. Les dades ens indiquen que, normalment, els nens migrats mostren una millor voluntat d'adaptació que els seus pares, però que, desgraciadament, no acaben d'arribar al nivell de la resta de nens sense uns antecedents migratoris directes i, per tant, es presenta una perspectiva de desajust real dins l'evolució socioeconòmica, entre d’altres, que pot presentar el país.

Ara, a l'any 2010, l'escola rep un nou paper, una responsabilitat essencial pel bé de Catalunya i el compromís que, funcionalment, deu a la societat: formar i cohesionar els nens com un sol bloc amb igualtat d’oportunitats i sense adjectius ni atributs pejoratius envers cultura o religió, nens que esdevindran adults i, per tant desenvoluparan el país. Per això, és important potenciar canvis que tendeixin a millorar tot allò que, fins ara, no s'ha aconseguit i que permetin a la institució escolar exercir la seva tasca prevista. Certament, l'escola ha de rebre un nou paper que ajudi a superar l’actual status quo en la que es troba anclada, un paper que no suposa una escissió estructural ni teòrica, sinó que més aviat es basi i es fonamenti en valors referencials claus que consolidin la seva praxi, el dia a dia, docent a docent, aula a aula i sobretot alumne per alumne. Per assolir aquests objectius hem de disseccionar la realitat educativa en diferents pilars, un dels quals, sens dubte, és el desenvolupament laboral dins l'escola, o sigui, el fet d'afrontar de forma efectiva la gestió docent per tal d'assolir la meta: formar una societat catalana amb capacitat de generar ciutadans i ciutadanes formats i actius.

Xarxa Socioeducativa

   La creació d’una xarxa social amb l’epicentre escolar té com a finalitat reflexionar i dinamitzar la realitat escolar a tenor d’un nou escenari derivat de la presència activa dels fills de l’immigració i dels nouvinguts. Són, precisament, aquestes figures les que assumeixen com a tal la denominació de nous catalans, malgrat l’entorn i ells mateixos no en siguin pas del tot conscients, però les dinàmiques socials arreu d’Europa ja ens han demostrat que és a partir de la segona generació quan la qüestió identitària pren un caràcter determinant en la formació de la persona i el grup. Som conscients de que encara no ha arribat aquest moment però sí de que hauríem de ser capaços de preparar el terreny per aquest moment, a partir de la primera generació de nens i nenes nats a Catalunya i educats en els paràmetres educatius europeus, els mateixos que hores d’ara omplen les nostres aules.

   El mecanisme d’interacció per excel·lència és el diàleg social entre els diferents agents que formen part del dia a dia; centres educatius, famílies, administració, entitats de lleure i esportives, associacions culturals i religioses, àrees de salut i seguretat... tot un seguit de veus que han de restar en contacte i coneixença per poder obrir camins d’entesa i complicitats que afavoreixin la convivència i ajudin a superar la crisi on es troba immersa l’actual sistema escolar i, per extensió, la nostra infància i joventut. Restar com ara, on cada element lluita per separat i no escolta gaire a l’altre, esdevé un perill social greu per al deteriorament de la cohesió i els lligams entre persones i grups, la qual cosa obriria la porta a missatges cada cop més endogàmics i excloents.