08 feb 2012 02:02
dis 03 jul 2010 00:01
Johannesburg (Àfrica del Sud) Raúl Paniagua / pel Periódico / Foto: Alegría 8 Verón (centre) fa broma al costat del tècnic Gerardo Martino. EFE / LAVANDEIRA JR
Els paraguaians es comuniquen en el seu idioma natiu per evitar que els seus rivals de parla espanyola els entenguin. 'És com si parléssim japonès', diu Roque Santa Cruz
Saben espanyol perfectament, però en el duel de demà contra la Roja semblarà tot el contrari. La salutació, algun insult si fa falta i poca cosa més diran en castellà. Els paraguaians es comunicaran en guaraní, l'idioma natiu que defensen amb orgull i utilitzen sempre davant rivals que parlen en castellà. Expliquen els jugadors argentins, xilens i uruguaians que és un espectacle sentir-los al camp. No s'entén absolutament res. És l'arma secreta del Paraguai.
Que dos rivals parlin en llengües diferents és lògic en un Mundial, però en el cas dels paraguaians adquireix una dimensió curiosa. No és un tema menor. «Per al contrari és com si parléssim en japonès. Ens és de molta utilitat, sobretot en les jugades d'estratègia», explica Roque Santa Cruz, el davanter del Manchester City que va estar vuits anys al Bayern.
Respecte a les arrels
Parlar el guaraní és gairebé una obligació a l'albivermella. Buscant una comparació a Espanya, aquest idioma seria una mena d'eusquera, que no s'assembla gens al castellà. El vocabulari futbolístic és extens, des dels termes més clàssics, comembohasa (¡passa la pilota!), eike (¡entra!), esê(¡sal!), ejopy (¡pressiona'l!) i epoi (¡centra!), fins a altres menys ortodoxos com epyvoi (¡clava-li una puntada!). Tots són habituals en el vocabulari aborigen guaraní.
Els jugadors es senten còmodes parlant en la seva llengua. «Per a nos-
altres és un privilegi, som l'únic país que reconeix el seu idioma d'origen. És una prioritat, és l'ensenyament que es fa en la primària i als col·legis», apunta Santa Cruz. En moltes zones del Paraguai, sobretot a l'interior, és la llengua més parlada, més que l'espanyol. «És una forma de donar veu a una de les nostres arrels, la indígena, i valorar el que és propi sense cap sentiment d'endarreriment o culpa»,afirma el periodista Bruno Peron.
L'antítesi de Maradona
El guaraní és parlat per una mica més de vuit milions de persones. El coneixen prop del 85% de paraguaians i el 27% d'ells són monolingües. També s'utilitza en regions molt concretes de l'Argentina, Bolívia i el Brasil. El seleccionador Gerardo Tata Martino, nascut a Rosario, ja es defensa amb aquest llenguatge que va subsistir a tants anys de colonització i cultura espanyoles. No el parla amb fluïdesa, però sí que en coneix les claus.
«Pocs tenen el caràcter i l'esperit del poble paraguaià. Estem davant una ocasió històrica»,va assegurar ahir Martino, un seleccionador fred i calculador, considerat l'antítesi de Maradona a l'Argentina. Amb el Pelusa va compartir equip a Newell's, club en què va ser elegit jugador més emblemàtic de la història. També va estar a les ordres de Marcelo Bielsa, de qui es considera hereu. Famós entre els mitjans per la seva «honradesa i honestedat», és el principal artífex d'un equip que vol brindar un altre èxit a Salvador Cabañas, el capità tirotejat al gener i primer defensor del guaraní.
09 febrer | 18:30
La Fundació Nous Catalans visita a comerços del barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet
Santa Coloma de Gramenet
10 febrer | 17:00
Jornada de treball de la Fundació Nous Catalans al barri de La Florida de l'Hospitalet de Llobegat
L'Hospitalet de Llobregat
11 febrer | 17:30
L'acte comptarà amb la participació de José Miguel Cuesta (Veu Pròpia) i Francesc Navarro (Bages per a Tothom). Es farà també la projecció d'un audiovisual.
Manresa / Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera ( c/ Saleses, 10, Escodines)
12 febrer | 19:30
Projecció del documental “Roberto Bolaño, La batalla futura II (Catalunya)”, i debat posterior
Roberto Bolaño. La batalla futura II. Catalunya és el segon dels tres documentals del cineasta mexicà Ricardo House dedicats a la figura de l’escriptor xilè. Després d’una primera part que ens acostava al Bolaño dels anys 70 a Mèxic, en aquesta ocasió el documental fa un recorregut per la seva etapa catalana. A partir del testimoni d’amics, familiars i col•legues, s’explora la vessant més personal de l’escriptor, mort a Barcelona el 2003. Ricardo House presentarà el documental i posteriorment participarà en un debat sobre la figura de Bolaño amb el crític literari Ignacio Echevarría, l’escriptor mexicà Emiliano Monge i el cineasta Isaki Lacuesta.
Barcelona / Casa Amèrica Catalunya. c/ Còrsega, 299
diu 05 feb 2012
div 03 feb 2012
dimc 01 feb 2012
Segueix el Concurs de fotografia 'Catalunya, terra d'acollida'