Per primera vegada en deu anys el nombre d'alumnes d'origen estranger a la ciutat de Barcelona ha disminuït i ha passat, sobre el total de la població, del 18,1% al 17,6%. Aquest fet queda reflectit en la taxa d'alumnat de nacionalitat estrangera, la qual s'havia estabilitzat des del 2007, i que durant aquest curs ha baixat una dècima. Aquest lleu descens no se situa només en una part de la ciutat, sinó que queda distribuït molt homogèniament a tots els districtes.
Aquestes són dues de les tendències més rellevants que es desprenen de l'Informe d'Escolarització que, per tercer any consecutiu, ha fet públic el Consorci d'Educació de Barcelona. L'estudi pretén dimensionar el sistema educatiu a la ciutat i prendre el pols de les tendències fonamentals pel que fa a l'evolució de la població en edat escolar. Es tracta d'un recull estadístic que presenta informació genèrica i per districtes sobre l'educació a Barcelona i és una radiografia del moment en què està l'educació a la ciutat. Ofereix des de dades de recursos i oferta educativa, professorat i equipaments, passant pel procés de preinscripció i matrícula a més de dades demogràfiques de la població en edat escolar.
Precisament, en un primer capítol, en l'informe es destaca un lleuger creixement pel que fa a la població en edat escolar, que augmenta en 2.000 alumnes respecte de l'any anterior, distribuïts molt uniformement entre els diferents segments d'edat.
Tornant a l'alumnat d'origen estranger, segons l'estudi, actualment un 56,9% del total procedeix d'Amèrica Central i del Sud, col·lectiu en què també es percep una tendència a la baixa. En canvi, el segon grup en volum, el procedent d'Àsia i Oceania, ha pujat i passa del 18,5% al 20,2%. Finalment, el 8% procedeix dels països de la UE, i el 7,7% del Magrib.
Més a Ciutat Vella
El districte amb un percentatge d'alumnat estranger més alt segueix essent Ciutat Vella, amb un 36,8%, seguit de Nou Barris, amb el 21,1%, i Sants-Montjuïc, amb el 17,9%. Cal destacar que en tots tres casos el percentatge ha baixat respecte del curs anterior, i que en el cas de Ciutat Vella es redueix per tercer any consecutiu. L'escolarització d'aquest alumnat continua essent desequilibrada quant a la titularitat dels centres, ja que el 77,7% es fa en centres públics.
Pel que fa als percentatges de concentració, però, s'hi observa una certa millora: dels 97 centres que hi havia abans amb el 30% o més d'alumnat estranger s'ha passat ara a 90 centres. D'aquests, actualment són 31 els que tenen més del 50% d'estrangers, mentre que anteriorment havien estat 34 centres.
Disminueix també el percentatge de moviments produïts per l'arribada de nouvinguts durant el curs i que ara és el 33% de la matricula viva, mentre que l'any passat era el 40%, i baixa també la mobilitat causada per circumstàncies excepcionals, que passa del 17% al 13% de l'any anterior. En aquests moments, el 51% d'aquesta demanda s'ha rebut i gestionat directament a l'oficina d'escolarització del consorci.
Quant a la demanda, en l'informe del consorci es remarca també que el creixement de places a les zones on hi havia més pressió d'alumnat per escolaritzar, com ara a Sant Martí, Sant Andreu i l'Eixample, ha permès ajustar l'emplaçament de l'oferta a la demanda d'escolarització.
Millor encaix
Segons l'informe, aquest millor encaix entre oferta i demanda s'ha produït, entre altres factors, gràcies al rodatge que ha adquirit el sistema de zones de proximitat en la regulació de l'accés a l'escola a P3.
Així, per tercer any consecutiu, es registra un increment d'alumnes matriculats en un dels centres demanats i que arriba a 12.686, una xifra que suposa un 97% de les sol·licituds. Paral·lelament, s'estableix un decrement d'alumnes amb plaça assignada d'ofici, que és de 433, sobre una població total de 13.319 nens i nenes.
Un altre dels registres que són rellevants en l'informe és l'observació d'un lleu creixement del sector públic, que aquest curs escolaritza el 39,2% de l'alumnat, mentre que l'any passat havia registrat un 38,1%.
El procés d'escolarització en el primer cicle d'educació infantil, a escoles bressol i llars d'infants, reflecteix que, malgrat que s'han incrementat les places d'oferta pública, les quals han arribat a 2.752, només s'ha atès un 34% de la demanda. Fonts del consorci puntualitzen en aquest aspecte que cal tenir en compte que aquestes dades tan sols indiquen l'oferta i la demanda durant el procés ordinari de preinscripció i matrícula per accedir a centres de titularitat pública. A diferència d'altres etapes educatives, en què les dades representen el conjunt de l'oferta sostinguda amb fons públics –centres públics i centres concertats–, en el cas del 0-3 els centres subvencionats no passen pel procés ordinari de preinscripció.
Les dades de l'informe s'han elaborat, com en les anteriors edicions, d'acord amb informacions procedents del Departament d'Educació de la Generalitat, del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona, de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, de l'Institut d'Avaluació del Ministeri d'Educació i Ciència, del Consell Superior d'Avaluació i del mateix Consorci d'Educació de Barcelona.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
