nouscatalans.cat - espai d'integraci�

Existeixen tres variants del Kabaddi: Kabaddi, Circle Kabaddi i Beach Kabaddi. El KABADDI és esport oficial dels Jocs Asiàtics i és l'Esport Nacional de Bangladesh. Es juga per dos equips de set persones, en una pista de 12,5 X 10 metres (aproximadament la meitat d'una pista de básquetbol). Cada equip té cinc jugadors en la reserva. Es tracta de dos temps de 20 minuts, amb un intermedi de cinc, després del qual els equips canvien de costat.

Els equips s'alternen enviant un "raider" a l'àrea contrària, amb la finalitat de "capturar" jugadors de l'àrea contrària, abans de tornar a la seva. Els membres "capturats" han de sortir fora de la pista. L'atacant no ha de respirar durant l'atac, demostrant-ho cantant durant sense interrupcions. D'aquí ve el nom del joc, ja que Kabaddi significa "cant" a Índia i Pakistan, hađođo a Bangladesh, do-do a Nepal,guddo a Sri Lanka, chado-guddo a Malàisia i techib a Indonèsia.

Usualment, els grans jugadors mantenen el cant ("kabaddi, kabaddi, kabaddi...") per lapses superiors als 40 segons. Els jutges de Kabaddi posseeixen un singular i desenvolupat sentit de l'audició, atès que la interrupció del cant o l'equivocació en la paraula, determina l'eliminació de el "raider".

Mentre això succeeix, els defensors no han de ser tocats (formen cadenes, prenent-se de les mans per no xocar-se entre ells) i tracten de voltar a el "raider". Est, per sumar punts per al seu equip, deu: 1) Intentar tocar algun rival sense sortir-se del rectangle que està envaint, 2) Si aconsegueix tocar a algun rival, ha de tornar a la línia d'on va partir (la línia central) atès que recentment en tocar aquesta línia, sumarà punts per quants jugadors hagi tocat, els quals quedaran fora de joc momentàniament. 3) No ha de tallar el seu cant (kabaddi, kabaddi, kabaddi...) atès que automàticament queda "out", atorgant 1 punt als defensors. 4) Haurà d'estar molt atent, atès que els defensors PODRAN DETENIR-HO EN QUALSEVOL MOMENT, per tractar de no deixar-ho tornar a la ratlla central. Qualsevol tipus de contacte entre el "raider" i els defensors és considerat contacte: és a dir, si algú intenta detenir a el "raider" i aquest forceja (sense ocupació de punys o puntades) i aconsegueix arribar a la línia central cantant "kabaddi, kabaddi", el "raider" elimina al defensa o als defenses que intenten detenir-ho.

Un jugador defensor perd 1 punt per sortir-se de l'espai de joc durant l'atac.

Cada vegada que un jugador surt de la pista, l'altre equip guanya un punt. Quan l'equip defensa amb èxit i no deixa retornar a el "raider" a la seva meitat, la defensa s'agrega 1 punt.

Si tot un equip és eliminat (es diu Lona) s'agreguen 2 punts més a l'equip atacant i retornen els 7 defensors novament al camp. És molt comú veure que un equip, quan queda amb 1 només defensor, lliura el punt perquè retornin els seus companys que estaven fora.

L'equip amb més punts al final del joc guanya. Els equips es divideixen per edat.

Existeixen set oficials que supervisen el joc: un àrbitre, dos assistents, dos jutges de línia, una persona encarregada del temps i un encarregat de portar els punts.

Història del joc

El joc és molt antic ja que s'han trobat referències a ell des de fa més de 4.000 anys. Van existir campionats nacionals a diversos països, però no va ser si no fins a 1994 quan es va establir el campionat en els Jocs d'Àsia de 1990 com a exhibició, i des d'aquí d'ara endavant com a esport fix, sent guanyat per quatre vegades consecutives (Hiroshima 1994, Bangkok 1998, Pusan 2002) i Doha2006)per la Índia.

Va participar com a esport d'exhibició en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936. Actualment la WKF (World Kabaddi Federation) regeix les destinacions de l'esport. Jugadors d'origen hindú i bengalí han distribuït l'esport pel món (Canadà i Anglaterra compten amb Lligues Professionals de la versió Circle Kabaddi), sent Argentina i Itàlia els dos únics països a implementar l'Esport a nivell escolar.