nouscatalans.cat - espai d'integraci�

La jutge federal nord-americana Susan Bolton ha ordenat avui el bloqueig de les parts més polèmiques de la llei d'immigració de l'estat d'Arizona, que converteix en delicte ser immigrant sense papers i que entra en vigor demà. Els articles que han quedat en suspens són els més qüestionats: el que prohibeix als immigrants indocumentats buscar feina i el que obliga els estrangers a portar sempre la documentació que demostri, a petició de la policia, que s'estan de manera legal als Estats Units.

El bloqueig d'aquests articles es mantindrà fins que els tribunals federals es pronunciïn sobre el seu contingut. La decisió de la jutge representa una gran victòria per als crítics de la llei, que té pendents set demandes en contra, entre les quals n'hi ha una del mateix Govern dels Estats Units. El departament de Justícia dels EUA havia apel·lat contra la norma a l'al·legar que els estats no poden usurpar la potestat federal de dictar la política migratòria del país.

Probabilitat d'errors policials

En la resolució, la jutge Bolton considera que amb l'aplicació de la nova llei existeix "una probabilitat substancial que els agents detinguin erròniament immigrants legals". A l'aplicar aquesta mesura, adverteix la magistrada, Arizona imposaria una càrrega "extraordinària, inusual i característica" als immigrants sense papers que "només el Govern federal té autoritat per imposar".

Així, la llei entrarà en vigor demà, com està previst, però sense les seccions més polèmiques, com la que obliga els agents de policia a comprovar l'estatus migratori d'una persona a qui hagin detingut per altres raons.

La llei d'immigració d'Arizona, coneguda com a SB1070, va ser promulgada per la governadora Jay Brewer l'abril passat. Els seus crítics al·leguen que pot portar a la discriminació racial, en especial contra la població hispana. Es calcula que a Arizona hi ha uns 460.000 immigrants indocumentats, la majoria hispans, i a tot els EUA, uns 12 milions. Un sondeig de l'Institut Gallup difós dimarts xifrava en el 60% el percentatge de nord-americans que estan d'acord amb aquesta llei.