nouscatalans.cat - espai d'integraci�

Algú prem el play, sense avisar, i una somrient parella de ballarins –lluentons, joies i diadema, ella; camisa groga i pantalons foscos, ell– irromp al mig del local i s'entrega a una coreografia made in Bombai que sorprèn la clientela entre el primer i el segon plat. Uns aplaudeixen, altres segueixen el ritme amb el peu, i tots somriuen, mentre les càmeres dels mòbils immortalitzen l'escena. És nit de divendres al restaurant Bollywood del Raval de Barcelona. I això només és el principi. Mitja hora més tard, com si fossin dins d'una pel·lícula rodada als estudis de Bombai, molts clients s'uniran als ballarins (llavors, quatre noies i un noi), al ritme del tema It's time to disco.

Fa gairebé una dècada que el fenomen Bollywood –la dansa sorgida del cinema musical produït i consumit massivament a l'Índia– estremeix l'epidermis de la ciutat. Una de les responsables és la ballarina Sheri Ahmed, mestra i directora del pioner Club Masala del Poble Sec, que forma tant ballarins com professors. I un dels locals més concorreguts és el restaurant hindú de Jasvinder Kumar, que les nits de divendres i dissabte ofereix sopars amenitzats per ballarins i
ballarines de Bollywood, ideals per deixar-se atrapar pels ritmes d'aquest món de fantasia.

Ahmed, nascuda a Manchester però amb arrels a l'Índia i el Pakistan, va fundar el Club Masala el 2002, “per promocionar festivals indis a Catalunya i evitar els guetos culturals” i va crear ponts entre els catalans i els immigrants hindús. Dos anys després, els responsables del Fòrum Universal de les Cultures, li van encarregar el taller de danses Bollywood. Des d'aleshores la passió per aquest ritme acolorit ha corregut com la pólvora per Barcelona. Avui se'n pot aprendre en centres de Barcelona, Igualada o Sabadell, on té la seu l'Associació Catalana de Bollywood. A través de la dansa, “els indis donen a conèixer la seva cultura i els catalans n'aprenen passant-ho bé”, explica la presidenta, Sònia Esplugas.

El secret d'aquest èxit és senzill. No cal haver nascut a Nova Delhi, ni tenir un cos perfecte, ni haver visitat l'Índia (tot i que sovint la dansa esdevé porta d'entrada a la cultura hindú), n'hi ha prou de tenir-ne ganes, certa coordinació i memòria per aprendre les coreografies. La resta és deixar-se portar per la música, els colors del vestuari, el dringar de les joies i la màgia d'aquesta dansa, que “treu a les persones del seu món quotidià i les endinsa en un món de fantasia”, diu Ahmed. “Et sents una princesa. I pots expressar sentiments amb els moviments del cos”, afegeix l'actriu i ballarina Luz Divina. Formada al Masala i enamorada de l'Índia, també és voluntària a la Fundació Mare Teresa de Calcuta, en hospitals i orfenats indis.

Una altra de les ballarines d'aquest vespre és Sílvia Carreras, que també fa dansa del ventre i, sobretot, destaca l'“energia” que desprèn aquest ball, més intensa encara en ocasions com aquesta, en què els ballarins es mouen entre el públic, sense escenaris. “És una dansa moderna sorgida de les pel·lícules índies de Bombai, que no té cap sentit espiritual ni filosòfic, però és indubtable que transmet alegria i t'ensenya a estimar el teu cos i a saber-te moure”, resumeix Ahmed.

A mitja actuació, les ballarines disfressen l'homenatjada del comiat de soltera d'aquesta nit. Vestit acolorit, diadema, joies: la fan princesa. I animen les amigues de la núvia, i la resta dels presents, a aixecar-se de la cadira. Ara tots semblen personatges d'un film d'aquesta indústria cinematogràfica que genera prop de mig miler de pel·lícules l'any, històries corals d'amor i d'odis, farcides d'escenes musicals. Una trentena de persones seguint la coreografia que marquen Luz Divina i Gustavo, ballarí argentí convertit en professor de danses hindús. Difuminada la línia entre artistes i públic, el sopar hindú esdevé un espectacle total.