nouscatalans.cat - espai d'integraci�

I és que als anys 90, coincidint amb la privatització de grans empreses fins llavors públiques i l'obertura de nous mercats a Llatinoamèrica, Madrid va escollir ser porta d'entrada d'un continent al qual l'uneixen vincles sentimentals. Barcelona, llavors, va haver de girar la mirada cap a l'orient.

En una tendència nascuda en països on les capitals no tenen el pes d'altres ciutats del mateix país, ara les nacions divideixen els seus serveis diplomàtics dels culturals i econòmics. La decimonònica figura de l'agregat cultural en molts casos desapareix en favor d'una institució, la casa, que compta amb el suport del govern de torn.

MÉS INFLUÈNCIA / Segons el cap de les Relacions Institucionals a l'Ajuntament de Barcelona, Ignasi Cardelús, que encara és a la Xina amb motiu del Dia de Barcelona a l'Expo Universal de Xangai, el govern rus ha mostrat un especial interès en Barcelona per la seva capitalitat mediterrània. Rússia pretén així matar dos pardals d'un tret, ampliar la seva influència a Espanya i posar un peu en una regió estratègica, com és la conca mediterrània. N'hi ha prou de recordar que el gegant petroler rus Lukoil construirà al moll d'inflamables del port de Barcelona una gran plataforma de 40.000 metres quadrats per gestionar el trànsit de productes derivats del petroli en tot el Mediterrani.

La Casa Rússia, gairebé un homenatge a l'escriptor John Le Carré, de quan els russos eren soviètics, s'instal·larà al palau del Marquès d'Alfarràs, que fins fa un any i mig era la seu del Síndic de Greuges, a la rodalia de la plaça del Duc de Medinaceli, és a dir, al costat del mar. L'edifici és de propietat municipal i cedirà els seus drets de superfície a la nova institució per un llarg termini. La fundació que permetrà donar a llum la institució cultural i econòmica està formada per tres empreses. La primera és Gazprombank, el banc comercial filial de la companyia energètica. Com si Gas Natural tingués un banc, cosa que dóna una idea del volum de negoci d'una empresa que en part continua sent minoritària estatal. La segona és una naviliera de nom Sovcomflot, totalment de l'estat. I finalment, la constructora de sistemes ferroviaris Transmaholding.

La data d'obertura, el 2011, no és intranscendent. L'any que ve es compleix el 50è aniversari de l'inici de les relacions diplomàtiques entre, llavors, la Unió Soviètica i l'Espanya de Franco. Precisament un dels exambaixadors que el gegant eurasiàtic ha tingut a Madrid, i exministre d'Exteriors en temps de la presidència de Borís Ieltsin i dels bombardejos de l'OTAN sobre Belgrad, Ígor Ivanov, serà el president de la Casa. I el doctor en Història Contemporània d'Espanya, Ivan Popov, el seu director general.