nouscatalans.cat - espai d'integraci�

Ja no són només els flamencs els qui alcen la bandera independentista, ara fins i tot els francòfons comencen a assumir que la fi de Bèlgica podria ser més a prop del que es pensaven. Després que el socialista való i aspirant a primer ministre Elio Di Rupo ha hagut de dimitir en ser incapaç de formar govern, Valònia es prepara per al pla B. “No podem ignorar que gran part de la població flamenca desitja la secessió, així que ens hem de preparar per a la fi de Bèlgica”, ha anunciat la fins ara ministra de Salut i Afers Socials i número dos dels socialistes, Laurette Onkelinx.

La secessió ja no és cap tabú. I Onkelinx, considerada la dona més poderosa de la política del plat pays i gens sospitosa de voler el divorci, no és l'única francòfona que està parlant aquests dies de deixar-ho córrer. El mateix president de Valònia, Rudy Demotte, ha demanat als seus ciutadans que es preparin “per a totes les hipòtesis”. I el veterà Philippe Moureaux, alcalde de Sint-Jans-Molenbeek, senador i ministre d'Estat, assegura que Bèlgica s'endinsa “en l'organització progressiva de la separació”.

Di Rupo va informar que tirava la tovallola i que el rei hauria de buscar-se un altre negociador enviant als periodistes l'SMS Game over. A la desesperada, Albert II ha hagut d'encarregar als presidents del Parlament i del Senat, el socialista francòfon André Flahaut i el nacionalista flamenc Danny Pieters, que facin de mediadors i intentin posar d'acord les seves dues comunitats. Però la formació del nou govern encara es veu molt lluny, tot i que ja fa tres mesos que l'independentista Bart De Wever va guanyar les eleccions. “Està descartat que hi hagi un acord per al 12 d'octubre, Tots Sants és massa aviat i fins i tot Sant Nicolau, ¿potser per Nadal?”, escriu Luk Van Der Kelen al diari neerlandòfon Het Laatste Nieuws.

Fins i tot a l'altra banda de la frontera, la veïna França es planteja si hauria d'annexionar-se la deprimida Valònia. El diputat conservador ex-UMP Nicolas Dupont-Aignan ha demanat a Sarkozy que es prepari per “acollir els compatriotes valons i brussel·lesos, ara que la crisi belga ha entrat en fase terminal i la ruptura és a tocar”. Dos de cada tres francesos, segons les enquestes, serien partidaris que la Bèlgica francòfona passés a formar part de l'Hexàgon, tot i que amb el seu atur vitalici seria molt cara de mantenir: Flandes s'hi gasta cada any 5.400 milions d'euros en ajudes.

Repetir les eleccions no serviria de res. De Wever, que promet una “evaporació progressiva” de Bèlgica, encara arrasaria més a Flandes, amb el 32,3% dels vots, quatre punts més que el 13 de juny, segons l'últim sondeig. Aquesta majoria independentista, a la qual caldria afegir els vots d'almenys el Vlaams Belang, contrasta amb el baix suport dels flamencs a la secessió: només la volen el 15%, segons les enquestes. Al sud, Di Rupo també milloraria en dos punts la seva marca, i arribaria al 39%.