11. Desenvolupament de les competències que ens corresponen. Necessitat d’un circuït i un treball en xarxa entre les administracions implicades: ajuntaments, Generalitat i Estat

1. El Departament de Benestar Social i Família ha consensuat el desplegament de les noves competències amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. L’acord signat el 6 d’abril d’enguany destaca la necessitat d’establir criteris homogenis i compartits per evitar interpretacions contradictòries en els informes. En aquest sentit ja s’ha constituït un grup de treball (integrat en la Comissió Mixta Generalitat–Ens locals) que ha de fixar aquests criteris comuns i ha de delimitar les funcions dels ajuntaments i de la Generalitat derivats de la legislació estatal d’estrangeria. Així, la instrucció del procediment per a l’emissió dels informes d’arrelament social i d’adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar preveu comptar amb una proposta de l’Ajuntament en el municipi del qual la persona sol·licitant estigui empadronada.

El vessant administratiu de l’estrangeria resulta especialment complex. Urgeix  establir un circuit àgil, entenedor i efectiu. Amb la voluntat d’assumir més quotes d’autogovern, el Departament de Benestar Social i Família està implementant un sistema de gestió dels informes d’arrelament, d’adequació de l’habitatge i de renovació de residències temporals. De fet ahir mateix, dia 6 de juny, el grup de treball va mantenir la primera reunió posterior a les eleccions municipals, i que es va dedicar als informes.

S’ha constituït un grup de treball entre tècnics de la DGIM i de l’Àrea d’Organització i Sistemes d’Informació Ciutadana per fer una planificació operativa que permeti a la Generalitat emetre els informes d’integració i d’adequació dels habitatges que, a partir de la reforma de la Llei d’estrangeria, és competència de les comunitats autònomes.

En paral·lel, la DGIM, treballa per aconseguir la interoperativitat administrativa en l’elaboració d’aquests informes mitjançant la plataforma tecnològica EACAT (extranet de les administracions públiques de Catalunya), fet que ha permetre un procediment telemàtic amb els ens locals bo i respectant totes les garanties jurídiques. Anàlogament, a mig termini, explorem la intervenció de l’Oficina Virtual de Tràmits que consolidaria la tramitació electrònica d’aquests informes.

El sistema final previst serà, doncs, telemàtic i interadministratiu, regit pel principi d’unitat registral (“finestreta única”) i es vehicularà principalment a través de les oficines d’atenció al ciutadà dels ajuntaments.

1. El Departament de Benestar Social i Família intervindrà  a partir del 30 de juny de 2011 per primera vegada en els processos d’estrangeria. El nou reglament de la Llei d’estrangeriareconeix a la Generalitat competències per:

• Acreditar l’esforç d’integració per renovar la residència temporal
• Acreditar l’adequació de l’habitatge de cara al reagrupament familiar
• Acreditar el grau d’integració dels sol·licitants d’arrelament social

Paral·lelament, la Generalitat pot acreditar la integració per accedir a la nacionalitat espanyola. Aquesta possibilitat s’emmarca dins la darrera reforma de la Llei d’estrangeria (a través de la Llei orgànica 2/2009) que, a més de modificar la Llei d’estrangeria anterior, aprofitava la seva Disposició Addicional cinquena per reformar la Llei del registre civil.

En virtut d’aquesta reforma, la Generalitat pot emetre informes acreditatius de la integració social de les persones estrangeres sol·licitants de la nacionalitat per residència. Es tracta d’un informe facultatiu (l’estranger és qui decideix si l’adjunta o no a l’expedient de nacionalització) i no s’explicita que sigui vinculant. Es configura molt similar a l’informe que introdueix el nou Reglament de la Llei d’estrangeria en les renovacions de les residències temporals.

Es tracta d’una disposició vigent des del 2009, tot i que no ens consta que cap estranger empadronat a Catalunya l’hagi advocat per tramitar la seva nacionalització. Cal estar a l’aguait del projecte de Llei del registre civil (que està pendent de tramitació parlamentària) i també d’una més que probable reforma del reglament d’aquesta llei.

Fortaleses i oportunitats

• Comptem amb l’experiència que el Departament d’Empresa i Ocupació té amb les autoritzacions inicials de treball
• La Generalitat determinarà l’esforç d’integració, on el català hi tindrà un pes primordial
• Crearem àmplies sinèrgies amb el futur reglament de la Llei d’acollida, actualment en fase de negociació i redacció
• Adequarem plataformes i eines d’interconnexió entre administracions que funcionen ben experimentades. Es tracta d’adaptar les eines a les noves necessitats
• L’exercici de les noves competències és una de les prioritats del Pla de Govern d’aquesta legislatura i alhora una línia d’actuació amb vocació de continuïtat en el temps

12. Agència de Migracions de Catalunya

La Llei d’Acollida de les persones estrangeres i les retornades a Catalunya crea la nova Agència de Migracions de Catalunya i dota el Govern d'un ens més àgil i efectiu per gestionar i coordinar unsistema de serveis en xarxa integrat per un mínim de 101 ens locals, agents socials, entitats col·laboradores del servei, prestadors del servei a l’exterior i empreses concertades.

El text legislatiu atorgava un termini de sis mesos per a la posada en funcionament d’aquest nou organisme vinculat a la DGIM. Atesa la situació de crisi actual posposem l’entrada en funcionament de l’Agència de Migracions de Catalunya, si bé l’objectiu es posar-la en funcionament en el decurs de la legislatura actual.

II. Programes impulsats des de la DGIM

1. Programa Reagrupament i Treball

El Programa de Reagrupament i Treball és un projecte de formació i inserció laboral adreçat principalment a les persones reagrupades i que pretén donar resposta a les demandes i necessitats que manifesten les persones reagrupades i les seves famílies, les empreses, els municipis i les entitats. Veiem-ho:

1. Necessitat de formació i inserció laboral de les persones reagrupades, un sector amb especial vulnerabilitat social.
2. Necessitat de les empreses de trobar mà d’obra formada per al sector concret en el què desenvoluparan les seves responsabilitats.
3. Necessitat que manifesten els ajuntaments i entitats de donar sortides professionals a aquest sector de població immigrada.

A grans trets, el PRT consta dels mòduls següents:

• un de català (de 65 hores)
• un de formació laboral en un sector econòmic concret
• i un de pràctiques a una empresa del sector esmentat.

Impulsarem la formació  en aquells segments professionals que ofereixen més possibilitats d’ocupació.

2. Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari

És un servei que informa, assessora i acompanya les persones en el procés de reconeixement de títols i graus emesos per universitats estrangeres. El servei és fruit d’un conveni signat el desembre del 2009 entre la DGIM, el Servei d’Ocupació de Catalunya, el Departament d’Economia i Coneixement, la Secretaria General d’Universitats del Ministeri d’Educació, la Fundació La Caixa i l’Associació Atlàntida.

Expedients que ja han obtingut l’homologació = 201 expedients (*) Volum d’activitat a 30 d’abril del 2011

Acompliment amb escreix dels objectius marcats:

Perfils dels usuaris segons l’àrea geogràfica de procedència (67 països diferents):

3. La formació. Un element clau en les polítiques de convivència

La realitat canviant catalana, a nivell social, cultural, i també econòmica, fa necessari apostar per la formació dels professionals de l’Administració, a fi que estiguin preparats per afrontar els nous entorn. Ja el segon repte del Pacte Nacional per a la Immigració, en el marc de les reformulacions qualitatives necessàries per fer accessible els serveix públics a tothom, esmenta la necessitat d’Incidir en la capacitació i la formació del conjunt de professionals que treballen als serveis públics mitjançant plans de formació específics.

La DGIM assumeix com una comesa important la formació dels professionals de les administracions catalanes en temes de ciutadania i immigració. Per això el Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012preveu un “programa marc de formació per a professionals amb els objectius de garantir una oferta estable i homogènia de formació, proporcionar instruments de gestió per al disseny i la implementació de les polítiques d’immigració i assegurar que la totalitat de professionals de l’Administració pública disposin de les eines necessàries per a l’exercici de les seves funcions tenint en compte la nova realitat social.”

D’altra banda, la rellevància del Tercer Sector fa necessari un esforç important en la formació dels professionals que hi treballen i que tenen un paper clau en el model de desenvolupament social de Catalunya.

Objectius

1. Donar eines al conjunt de professionals per tal de conèixer la realitat catalana entorn a aspectes clau de la ciutadania i immigració. Planificar una oferta diversificada adaptada a les necessitats dels professionals.
2. Impulsar Grups de Treball integrats  pels mateixos professionals responsables de la gestió de la diversitat. En un context de contenció pressupostària, cal ser imaginatius, i aprofitar el talent.
3. Mobilitzar els recursos humans propis de l’Administració per garantir una formació centrada en la praxi i en el diàleg institucional.
4. Emprar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies per a fomentar formacions i tallers no presencials.

Modalitats

• Cursos presencials
• Tallers
• Jornades i Seminaris
• Congressos
• Grups de treball
• Formacions no presencials en format de videoconferència.
• Formacions a distància a través de la xarxa.
• Seminaris coordinats per un especialista a fi de reflexionar entorn d’un tema a partir de la pràctica professional.
• Conferència o taula rodona en aspectes puntuals en què experts en determinades matèries exposen els seus coneixements al públic.

Nous reptes de la formació

La nova realitat amb la qual ens trobem es troba emmarcada per dos grans fets; en primer lloc, per la disminució de l’arribada de població estrangera i, fins i tot, per un lleuger increment de població catalana que emigra a l’estranger i, en segon lloc, per la situació de crisi i d’emergència econòmica de moltes persones. Això fa que la formació s’hagi de reorientar d’acord amb la nova realitat, en els aspectes següents:

1. En l’àmbit temàtic. Hem d’oferir formació als professionals per a fer front a les noves situacions, i en concret a problemàtiques com ara la irregularitat sobrevinguda, les noves situacions d’emergència econòmica personal i mecanismes de solució (formació sobre programes de gestió de deutes, d’economia familiar, comunitats autofinançades...).

Els mateixos reglaments de la Llei d’estrangeria i de la Llei d’acollida, obliguen aprofundir en aspectes concrets. Per una banda, la nova normativa en la gestió dels informes d’arrelament i d’habitatge, ara gestionats des de la Generalitat de Catalunya amb el concurs dels ens locals. De l’altra, aquesta nova reglamentació exigeix elaborar un currículum específic en l’àmbit de l’acollida i la integració, amb una formació especifica sobre “el coneixement de l’entorn” des de l’àmbit local.

En el marc d’aplicació de la Llei d’acollida preveiem oferir una formació específica, destinada al personal tècnic, sobre els diferents aspectes de la llei i el paper dels ens locals en el seu desplegament. Al mateix temps, també ens pertoca formar els “agents d’acollida”, en tant que perfil que la Llei considera com el primer professional de contacte en el territori. Una vegada s’hagi aprovat el Reglament de la Llei d’Acollida, ens plantegem oferir una formació-informació als diferents professionals sobre les competències de cada administració afectades per aquest reglament (acollida i coneixement de l’entorn) i els canals de coordinació inter-administrativa en l’emissió dels certificats d’assoliment de l’acollida i coneixement de l’entorn, l’arrelament social i el certificat d’integració.

1. En l’execució de la formació, volem aprofitar els recursos interns de l’Administració (professionals propis) i les noves tecnologies per a oferir una formació amb més qualitat i menor cost.

Coneixement de l’entorn

En el marc de la formació,  és important també tenir present la formació que s’imparteix a les persones de recent arribada.  La Llei 10/2010 d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya comporta grans transformacions en les polítiques públiques de gestió de la immigració, especialment en els serveis d’acollida. És esperit de la llei potenciar entre els nouvinguts les competències lingüístiques bàsiques i el coneixement de la societat d’acolliment, incloent-hi l’ordenament jurídic.

El coneixement de l’entorn és bàsic. Cal posar a l’abast de totes les persones immigrades, independentment de les seves característiques socioculturals de partida i bon punt arribin aquí, els recursos formatius que els facilitin la promoció personal i d’aquesta manera treballar en la cohesió social del conjunt de la població.

L’impuls conjunt de la Generalitat, els ens locals i les entitats ha de garantir que aquesta formació tingui èxit.

Combinant l’experiència que aporten les sessions que ja imparteixen nombrosos municipis, amb el nou marc a que obliga la llei, homogeneïtzarem el currículum formatiu, la seva durada, i establirem uns mòduls formatius que  completarem amb l’organització de visites a indrets simbòlics, institucions, presentació d’equipaments públics i de les entitats del municipi, contribuint, així, la integració de les persones al país on viu.

4. Programa d’alfabetització en català per a persones d’origen estranger: lletres per a tothom

Justificació

L’arribada a Catalunya de persones d’arreu del món comporta una gran riquesa cultural i lingüística. Mai a Catalunya no s’havien parlat i escrit tantes llengües, i mai Catalunya no havia estat tan present en els diferents països de procedència d’aquestes persones. La diversitat però, ha vingut acompanyada de nous reptes i de la reaparició d’algunes problemàtiques que crèiem ja superades.L’analfabetisme n’és una d’elles. Tot i que la majoria de persones que han vingut tenen nivells formatius superiors a les seves qualificacions professionals, hi ha també persones que, per raons de gènere o per procedir de zones rurals  subdesenvolupades no han estat prou escolaritzades.

Els únics recursos públics abans d’endegar el programa lletres per tothom que intentaven donar resposta a l’analfabetisme eren els centres i aules de formació de persones adultes.  Però els 195 centres existents no tenen prou capacitat, sigui per raons geogràfiques (la llunyania entre la llar de l’alumne i el centre), sigui pels horaris o sigui perquè l’alfabetització s’hi fa en castellà. (Tampoc els 138 centres de normalització lingüística poden contribuir a l’alfabetització, ja que exigeixen que els alumnes estiguin alfabetitzats).

Davant d’aquestes respostes parcials, la mesura 34 del Pacte Nacional per a la Immigració estableix la urgència d’emprendre un programa d’abast nacional per a l’alfabetització. En la mateixa línia, la Llei d’acollida estableix de manera imperativa que les persones immigrades puguin assolir un nivell de català bàsic, norma que implica, sense excuses, que prèviament siguin alfabetitzats.

Per respondre a aquestes ordres, el Govern de Catalunya conjuntament amb diverses entitats i la Fundació “La Caixa” van proposar endegar el Programa lletres per a tothom.

Objectius

1. Realitzar cursos d’alfabetització en català per a persones  immigrades d’origen estranger majors de 16 anys que viuen a Catalunya amb l’objectiu que puguin accedir als cursos de nivells inicials de català.

1. Elaborar un currículum per l’aprenentatge del català adaptat a les necessitats formatives d’aquests alumnes, complementat amb materials pedagògics i amb la formació del professorat i del voluntariat.

1. Amb l’ajut de voluntariat, promoure entre l’alumnat el coneixement de la societat d’acollida, com també la seva implicació en les institucions locals, com ara són les AMPA.

1. Afavorir l’èxit escolar mitjançant la participació de les famílies amb menys nivell formatiu en les activitat del centre escolar dels seus fills i filles.

Cursos realitzats primer semestre 2011:

8 entitats, 18 municipis, 331 alumnes

En col·laboració  amb FACEPA i la Fundació La Caixa s’ha elaborat i editat les maletes pedagògiques.

5. Suport a la Recerca : Convocatòria d’ajuts per incentivar la recerca aplicada i la formació universitària en matèria d’immigració a Catalunya ARAFI

La DGIM planifica la recerca en immigració en col·laboració amb la Direcció General de Recerca i amb l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Durant els darrers anys hem finançat 69 recerques i hem atorgat 149 beques a estudiants de màsters i postgraus que versaven de temes migratoris.

Objectius

1. Orientar la recerca aplicada envers el desplegament i avaluació de les polítiques públiques.
2. Dissenyar polítiques públiques eficaces que donin resposta als reptes que presenta l’encaix de les persones estrangeres immigrades amb la societat d'acollida.
3. Impulsar una recerca científica aplicada que aporti diagnòstics, recomanacions i propostes d’intervenció clarament definides.
4. Afavorir els grups de recerca que treballen en l’àmbit de la migració.
5. Contribuir a la formació de rang universitari dels professionals en gestió de la diversitat, mitjançant el suport a la realització de màsters i cursos de postgrau que versin sobre la temàtica.

L’edició 2011 està estructurada en:

1. Ajuts per a projectes de recerca aplicada (ARAFI-projectes)
2. Ajuts per al cost de matrícula de màsters i cursos de postgrau (ARAFI-màsters)

Volem continuar atorgant ajuts per a projectes de recerca aplicada que tinguin com a finalitat l'avaluació, la gestió i la planificació de les polítiques públiques en immigració. Estem afinant més en les temàtiques de recerca d'aquesta convocatòria. Enguany preveiem els àmbits de recerca següents:

• Les sessions d’acollida a persones estrangeres nouvingudes (en la seva diversitat de formats que es fan a Catalunya).
• Cursos de català per a persones adultes.
• Anàlisi sociodemogràfica i sociolingüística comparativa entre l’alumnat nat a l’estranger inscrit als cursos de català i el conjunt de persones estrangeres.
• Inscripcions en els censos electorals espanyols i en el del país d’origen.
• Formació universitària en l’àmbit de la immigració (màsters i postgraus).
• Subvencions a entitats per a la realització de programes i activitats d'integració social de persones estrangeres immigrades i catalanes retornades (edició 2010).

6. Recursos i coneixement

Tot i que és una línia d’acció que arrenca de diverses legislatures enrere, en la legislatura present emfasitzarem l’aspecte informatiu com un servei a la societat.

• Col·lecció  Ciutadania i Immigració: publicacions vinculades a la convocatòria de recerca ARAFI i a diferents temàtiques específiques.

• Butlletí  electrònic de la Direcció General per a la Immigració: edició quinzenal, amb més de 4.600 subscriptors, del que n’han sortit 76 números reflectint l’actualitat de la immigració a Catalunya

• Monogràfics “La immigració en xifres”: butlletí electrònic bimensual, amb més de 4.600 subscriptors, del que n’han sortit 10 números, amb anàlisis estadístiques per col·lectius, franges de població, i d’altres variables sociogràfiques.

• Expositors i materials informatius: distribuïts a ajuntaments, consells comarcals, entitats i biblioteques públiques. Properament també hi seran a la xarxa de punts Òmnia. Inclou materials informatius sobre: el Servei 012 Immigració, Guies per aprendre català, Web d’acollida, Programa de retorn voluntari i el Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari. De manera imminent també inclouran opuscles divulgatius sobre els informes d’arrelament.

• 012 immigració:  servei d’atenció i assesorament telefònic especialitzat en temes d’immigració.

• Web d’acollida www.acollida.gencat.cat: disponible en 10 llengües (català, castellà, anglès, francès, àrab, xinès, romanès, urdú, rus i amazic), ofereix informació sobre legislació, veïnatge i convivència, economia i treball, salut, educació, habitatge, serveis socials i participació. D’aquí poc hi habilitarem un espai per poder sol·licitar via telemàtica els informes d’arrelament.

III. Accelerar el ritme d’integració de les persones immigrades: noves mesures a incloure dins del Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012

En el procés d’integració hi ha una dimensió clau, la dimensió volitiva, que afecta tant a la població immigrada com a l’autòctona: la voluntat o no de ser integrat, i la voluntat o no d’integrar.

El fet evident és que els necessaris processos d’adaptació afecten a ambdós sectors de població, i la integració és, ha estat, i serà, necessariament mútua. Aquesta és la voluntat del Govern, que considera la convivència i la cohesió social com a eix vertebrador de la societat catalana en el seu conjunt.

Tot i que com he dit abans el procés d’integració requereix temps, tenim elements de valoració suficients per donar una forta empenta no nomes al ritme d’integració. Som en un moment delicat, del què la crisi no és pas aliena, però es també el moment en que grups irresponsables no dubten en fer plantejaments sectaris que poden calar en la població i que posen en risc la cohesió social i un model de convivència que és i ha estat modèlic i que s’ha erigit en punt de referència per a molts països.

Com ho farem?

1. Lluita contra el racisme i la xenofòbia: accions contra els rumors i la desinformació

Tenint en compte l’augment dels discursos excloents cap a la població nouvinguda i l’ascens de l’extrema dreta xenòfoba en determinats municipis, el Departament de Benestar Social i Família té previst iniciar enguany una acció informativa i de sensibilització, molt centrada en Internet i les xarxes socials, contra els rumors, els tòpics i les llegendes urbanes que s’imputen a les persones immigrades.

Objectius

• Trencar falsos estereotips vinculats a les persones immigrades que perjudiquen la convivència
• Establir una comunicació en xarxa i reforçar els vincles amb els agents més importants al territori (ens locals, entitats, ONG…) per compartir sinèrgies i estendre l’abast de la campanya
• Distribuir la informació que ajuda a desmuntar tòpics entre líders d’opinió (associacions de veïns, AMPA, sistema escolar, tertulians, columnistes…) i funcionariat (professors, metges, infermers, policia…)
• Organitzar jornades de treball a les diverses demarcacions del país per compartir bones experiències amb els ens locals i els agents implicats.

Hi ha diverses dades que justifiquen la mesura: l’enquesta “Percepció dels catalans i catalanes sobre la immigració”, del Centre d’Estudis d’Opinió, i publicada el 14 de març d’enguany indicava una diferència important entre la percepció que té la majoria dels ciutadans i la realitat del fet migratori. Per exemple:

• El 65,8 % creu que es donen més ajuts sanitaris a la immigració que a la resta de ciutadans, quan estudis recents demostren que no és així, tal i com demostra l’informe Immigració i Estat del benestar a Espanya, editat per la Fundació “la Caixa”.
• Més d’un 40 % considera que la immigració és negativa.
• Un 49% considera que actualment hi ha massa immigrants a Catalunya

Dins de l’àmbit judicial contra els delictes d’odi i discriminació seguirem posant en coneixement del Fiscal especialitzat contra els delictes d’odi i discriminació els casos que considerem que atempten contra la imatge i l’honor de les persones d’origen estranger o que intenten erosionar la pau social del país, atiant les baixes passions per enfrontar la població.

Sabem que els antecedents en aquest àmbit no són optimistes, essencialment per la manca de jurisprudència i perquè s’acostumen a arxivar les causes, llevat dels casos en què s’incita directament a la violència. Nogensmenys, treballarem per aconseguir que el Ministeri Fiscalia actuï contra els casos que utilitzen la mentida per obtenir guanys electorals.

  2. Projecte de retorn contribuint a l’economia productiva en el país d’origen

Proposem d’obrir una nova línia d’actuació complementària a les accions ja existents en relació al “retorn voluntari al país d’origen”, donant-li un gir en positiu al concepte de retorn: considerar el projecte de retorn al país d’origen, no pas com un fracàs, sinó com un projecte d’èxit.

Hem de desenvolupar accions que ens permetin passar de la idea de només “subvenció a fons perdut” per part de l’Administració, a la idea de Generalitat com a promotora del “retorn a l’economia productiva en el país d’origen”.

Volem que la persona immigrant sigui co-partícip d’un projecte econòmic i de futur, i per aquest motiu li demanem la seva implicació directa amb seu esforç.

Pretenem incrementar els resultats desitjats, enriquint la idea de “retorn voluntari” amb un element de valor afegit propi de Catalunya com és la implicació en l’economia productiva del seu país d’origen.

El col·lectiu destinatari són les persones estrangeres amb qualificacions acadèmiques mitjanes, residents al nostre país, procedents de regions socioeconòmiques desafavorides.

Els agents implicats són els següents:

• Generalitat de Catalunya (política interdepartamental).
• Empreses catalanes que comptin amb sucursals als països d’origen de les persones immigrants o que tinguin projectada la seva implantació productiva en aquests països, ja sigui mitjançant seu de negoci propi o franquiciats.
• Persones immigrants, entitats d’immigrants i entitats de professionals.

Atès que ens proposem desenvolupar el projecte amb mitjans interns de l’Administració, aquesta acció no ha de comportar cap increment pressupostari.

  3.  Pla de protecció internacional de persones sol·licitants d’asil o de protecció subsidiària des de la Generalitat

La Generalitat impulsarà  la redacció i l’aprovació d’un Pla de protecció internacional de persones sol·licitants d’asil o de protecció subsidiària, en el marc de les  seves pròpies competències i en relació també a la delegació de competències que preveu la Llei 12/2009, del dret d’asil i de la protecció subsidiària que diu, literalment:

“Cooperació amb altres administracions públiques: les comunitats autònomes, d'acord amb les seves respectives competències en els àmbits sanitari, educatiu i social gestionaran els serveis i programes específicament destinats a les persones sol·licitants d'asil, en coordinació i cooperació amb l'Administració General de l'Estat. Així mateix, facilitaran l'accés a la informació respecte dels recursos socials específics per a aquest col·lectiu, com també sobre les diferents organitzacions d'atenció especialitzada a persones sol·licitants d'asil”. (Disposició Addicional Quarta).

El disseny d’aquest Pla comptarà amb la participació de les associacions que a Catalunya fa anys que es dediquen a l’acollida i defensa de les persones implicades en la protecció internacional.

IV. El nou Pla de Ciutadania i Immigració 2013-2016: nous reptes i noves perspectives

Els reptes

La Catalunya actual, de l’any 2011, viu una situació complexa. Tenim nous reptes com a societat i com a individus, i no pas només les persones immigrades. Tenim nous escenaris que requereixen noves perspectives, que ens porten a obrir la porta i a estendre la mà a totes les opcions polítiques democràtiques. No podem continuar basant-nos solament en els nostres interlocutors habituals de l’àmbit de la immigració: en el teixit associatiu i en les entitats de suport que hi treballen.

Per tal d’aconseguir que el procés d’integració de les persones nouvingudes es realitzi sense entrebancs necessitem:

• més suport polític que mai
• el suport social del conjunt de la ciutadania a les polítiques consensuades.

Les idees

Tot això ho hem d’impulsar relligant les idees-força següents:

• Perspectiva d’equilibri entre la diversitat (les diferències) i els valors comuns (principis generals de respecte a la diferència, als valors democràtics, la lluita contra la intolerància)
• Necessitat de reconèixer les diferències culturals i la seva aportació a la nostra societat.

Entenem que la millor manera de vèncer aquests obstacles i de fer avançar la nostra societat, basada en la cohesió social, és tenir clar que som i serem un sol poble, amb igualtat de drets i deures:

• Hem de obrir el paradigma de la diversitat conjuminant-lo amb el de la cohesió social.
• Hem de substituir el paradigma de la dualitat ells/nosaltres privilegiant la visió intercultural.

Els instruments

Davant d’això, el nou Pla de Ciutadania i Immigració 2013-2016 pretén anar més enllà de la implicació dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, de la implicació dels ens locals, dels agents econòmics i socials, i dels interlocutors del teixit associatiu.

L’avenç social no s’aconsegueix només amb l’avenç del marc normatiu. Cal un substrat simbòlic, necessari per a la constitució del vincle social. A Catalunya, en els nostres pobles i ciutats, a tots nostres conciutadans i conciutadanes, a tots plegats, ens calen més vincles amb les persones, més lligams, més contacte i més interacció. Per això, hem de fer més pedagogia per preparar millor la societat d’acollida envers els nous catalans i catalanes.

La Direcció  General per a la Immigració i el conjunt del Departament de Benestar Social i Família de Catalunya ha d’exercir un paper de lideratge i impuls en les polítiques d’immigració.Alhora, cal una major, i més efectiva, participació social i del món local en la discussió i preparació del proper Pla de Ciutadania i Immigració 2013-2016, continuant, així, establint ponts de col·laboració i coordinació.

Les polítiques sobre immigració han de fonamentar-se sobre un consens polític i social sòlid que permeti tant una bona entesa i coordinació institucional com una actuació socialment concertada amb els principals actors socioeconòmics i socioculturals del país.

El nou Pla

El nou Pla establirà el marc global d'actuació en què s’han de moure els diferents actors, públics i privats. El Pla també permetrà donar una resposta més efectiva a alguns dels grans desafiaments(respecte dels drets humans, cohesió social, preservació de la identitat….) que la immigració ens planteja. L’aplicació del Pla incidirà, sens dubte, en diferents àmbits que es troben interrelacionats per tal de:

• Contribuir a preservar el model social que volem mantenir i millorar, marcant prioritats, objectius i estratègies a implementar.

• Cohesionar i prevenir focus d'intolerància, promovent una actitud general de col·laboració mútua i implicant el conjunt de la societat civil.

• Impulsar i coordinar polítiques interdepartamentals. Tot el Govern està compromès -i ha de continuar estant-ne- en la gestió de la immigració.

• Consensuar i concertar les polítiques mitjançant una diagnosi compartida, consensuant els objectius a assolir i les estratègies a implementar, definint una visió i un discurs comú, i treballant conjuntament tots els agents implicats. En conseqüència, les actuacions previstes en el Pla hauran d’adreçar-se al conjunt de la ciutadania.

• Gestionar, coordinar i planificar, assignant responsabilitats. El Pla estipularà quines són les obligacions i funcions de cada agent -públic i privat-, i assegurarà la coordinació, la coherència i la complementarietat entre les polítiques i programes d'aquests actors, permetent una optimització dels recursos utilitzats i un guany en termes d'eficàcia.

• Enfortir el procés de corresponsabilització, entenent que el repte que ens planteja la immigració és cosa de tots: els agents socials, les administracions i tota la ciutadania. A tots ens correspon un paper actiu d’agents integradors. Hem de reconèixer que ni les administracions ni la societat civil per si soles i per separat poden superar aquest desafiament.

• Innovar i avançar mitjançant les noves iniciatives adoptades en relació al fet migratori.

• Prioritzar plans pilot que permetin de testar les polítiques en matèria d’immigració, i que si obtenen bon resultats han d’ampliar-se fins arribar a les dimensions que pertoquin.

• Detectar i impulsar iniciatives per convertir en realitat les noves oportunitats generades pel fet migratori.  Estem davant d’un procés que, més que transformador, és un procés enriquidor.

Programes i actuacions del nou Pla de Ciutadania i Immigració 2013-2016

Identificades les principals dificultats i deficiències, ens cal endegar nous programes i noves actuacions, ponderant les intervencions prioritàries. En aquest sentit volem, entre d’altres, impulsar els programes següents:

1. Monitoratge de famílies a càrrec de famílies voluntàries. El monitoratge de famílies té dos objectius:

• Que les famílies es relacionin de manera fluida amb entorns que no els són habituals
• Ajudar les famílies per tal que els fills, fonamentalment els adolescents, no s’encaren amb un conflicte de fidelitats entre una i altra cultura, fet que generalment els comporta dificultats en el desenvolupament personal.

Cal una major implicació  del conjunt de la societat en l’acompanyament dels qui han arribat recentment, o d’aquells que encara no coneixen prou el país, els costums, els drets i deures, els espais culturals i de lleure, etc.

1. Espais de diàleg i de coneixença per millorar la qualitat dels vincles entre la ciutadania posant l’accent més en el que ens apropa que en el que ens diferencia

1. Recollir les bones pràctiques d’harmonització i d’acomodació per vèncer tensions i per apaivagar conflictes, per estendre-les al màxim possible.

1. Codesenvolupament. La realitat dels fluxos migratoris és un signe evident de la realitat de les desigualtats i desequilibris Nord-Sud. Vincular el fet migratori a la cooperació per al desenvolupament ofereix una alternativa interessant a la tradicional cooperació per al desenvolupament. Permet treballar a partir dels ciutadans arribats d’arreu del món a través del procés migratori, implicant el país d’acollida amb el país d’origen. És també una oportunitat per interactuar, des dels barris i els pobles, per conèixer-se mútuament i així reforçar els lligams entre la població. El repte tercer de l’eix primer del Pacte Nacional per a la Immigració exposa la necessitat d’elaborar “una estratègia per al codesenvolupament a partir del Pla director de Cooperació de Catalunya i del Llibre verd de codesenvolupament”. Cal, per una banda, que les persones immigrades puguin ser veritables agents de desenvolupament de les seves comunitats i, per una altra, cal que els actors de la cooperació al Nord coneguin la realitat dels països en desenvolupament a través de persones reals. Tradicionalment, les poblacions desplaçades a altres països (especialment aquelles que migren per raons econòmiques) han donat suport de diferents maneres al desenvolupament de les seves comunitats d'origen, ja sigui individualment o de forma col·lectiva. Aquest contacte transnacional, des de dins dels col·lectius, és una oportunitat que no cal deixar escapar. Intensificar aquest treball en mesures concretes, en el marc Pla de Ciutadania i Immigració, ajudarà a canviar estructures i mentalitats. Així, per exemple, les actuacions en el propi país d’origen, combinades amb les que s’emprenguin des de Catalunya, han de permetre combatre amb eficàcia els matrimonis forçats o en la mutilació genital femenina. Amb un treball constant des d’aquí, però en col·laboració amb entitats del país d’origen.

1. Programes de joves. Si bé la crisi ha disminuït el nombre de persones de països tercers que entren en cerca de feina, perquè s’ha rarificat l’accés al mercat de treball, sí que en canvi, i tot i que en menor mesura continua una entrada important de persones a través del reagrupament familiar. Cal desenvolupar programes des dels ens locals que acullin el parents de primer grau de qui fa el reagrupament, i planificar els serveis necessaris per quan arribin al nostre país. Reforçar aquesta línia d’actuació comporta endegar una nova línia: treballar amb els joves i des dels joves. Calpromoure la seva participació en els programes dels barri, pobles i ciutats. Alhora cal la col·laboració activa dels diferents àmbits administratius que gestionem les polítiques de joventut. És imprescindible promoure aquests programes, en un moment d’atur elevat, quan molts joves troben entrebancs per accedir a les ofertes formatives pel decalatge d’edat o perquè topen amb un sistema que no està prou preparat per atendre’ls. En aquesta línia alguns ajuntaments “obren els patis” als joves per tal que no juguin al carrer, ni vagaregin desvagats pels parcs i places, alhora que potencien que puguin integrar-se en la vida associativa i participativa del barri; impulsen programes que en promouen la inserció social i laboral, etc. No ens podem permetre que l’ascensor social no funcioni. De com treballem amb aquest infants i sobretot amb aquests joves, depèn el país que tindrem demà.

1 de cada 3 nadons és de mare estrangera

1 de cada 4 joves (16 a 29 anys) és estranger

1 de cada 6 persones té nacionalitat estrangera

Cloenda

Hem acabat parlant de joves. No és pas casualitat. Si el futur de Catalunya depèn dels joves, el nostre futur nacional també es vincula als dels joves immigrants o fills d’immigrants.

Tan o més importants que la integració dels adults és la incorporació d’aquests joves. A ells hem de dedicar molts dels nostres esforços i maldarem per fer-ho.

Moltes gràcies.