Opinió

dij 01 des 2011 12:06

Elogi a Catalunya

Barcelona Miquel-Àngel Rodríguez, Politòleg

Com a català fill d’immigrants, reivindico el meu dret a pensar per mi mateix, a ésser amo dels meus sentiments i del meu destí, a no voler acceptar el paper destructor contra la catalanitat que des de l’espanyolisme se’ns ha volgut assignar a mi i als de la meva condició.

Resulta sorprenent la capacitat de mutació que posseeix la nacionalisme espanyol. Quan li ha convingut, per raons històriques, presentar-se com a obertament feixista, amb Franco i la Falange, no n’ha tingut cap problema a fer-ho; quan li ha tocat mostrar una cara amable, progressista, democràtica i cosmopolita, ha trobat en el PSOE el seu millor aliat; i si el que tocava ensenyar era el rostre d’un liberalisme modernista (pretesament) universal, tenia en el PP el seu principal valedor. En tots els moments, però, els atacs centrals de la seva xerrameca sempre ha estat Catalunya i tot allò que sonés, ni que fos remotament, a catalanitat, especialment la llengua.

I en aquest discurs destructiu, dissortadament, els immigrants i els seus descendents teníem, i encara avui tenim, el nostre paper assignat (sense que ningú no ens hagi consultat res) a desenvolupar, segons els caps “pensants” de l´ultranacionalisme espanyol, tot actuant com a carn de canó, com a força humana d’ocupació agressiva contra la població autòctona catalana. Des de les cambres de gas que el dictador Franco tenia previst instal•lar al nord d’Àfrica per a l’extermini massiu de catalans en cas que Alemanya guanyés la II Guerra Mundial, fins l’allau immigratori espanyol (impaïble per a un territori tan petit com el català, sense institucions polítiques pròpies i sense oficialitat de la seva llengua), i acabant per la nova onada immigratòria de finals dels 90 i primera dècada del present mil•lenni, provinent de països del centre i sud d’Amèrica, Àfrica i, darrerament, la Unió Europea; tot, absolutament tot, anava, i va, encaminat, a esborrat qualsevol signe de catalanitat entre el Rosselló i el Baix Segura. Des de la crema de Xàtiva o Sant Pol de Mar per les tropes borbòniques d’en Felip V; fins les bombes llençades per avions italians sobre diverses localitats catalanes durant la guerra del 36-39; passant per la destrucció del territori i l’aixecament de ghettos a ciutats tals com Barcelona, L’Hospitalet o València, on ficar-hi com animals milers i milers d’immigrants; i continuant per a la segregació dels nens en escoles per a castellanoparlants i per a catalanoparlants al sud i a les Illes (i els intents de fer-ho al Principat), i que recorda molt la segregació racial a la Sudàfrica de l’Apartheid, intentant per tots els mitjans que ni els immigrants primer, ni els seus fills després, s’integrin a la llengua i cultures catalanes; tot són intents per fer de Catalunya una colònia inhabitable, amb una societat dividida i enfrontada, mentre que alguns espavilats (“demòcrates” de tota la vida i “modernistes” de nou tall), en fan un lucratiu negoci per a les seves butxaques.

Jo vaig néixer a Catalunya, fill d’immigrants espanyols, i per raons que no venen al cas, vaig haver de marxar amb només 2 anys a viure a Espanya, a un poblet petit, allunyat de res que tingués a veure amb Catalunya; malgrat tot, en créixer, vaig decidir aprendre, de manera (pràcticament) autodidacta, i des d’Espanya, el català, llegint el diari Avui o el setmanari El Temps (que rebia per correu), i alguns llibres. Avui dia encara visc fora de Catalunya, ja sóc adult, m’he casat amb una noia sudamericana que, malgrat només haver passat uns dies a Catalunya amb motius del viatge de noces, ja s’estima la terra catalana com si fos la seva, comença a aprendre les seves primeres frases en català, escolta música en català, veu la Televisió de Catalunya Internacional i li agrada saber coses sobre el país; parla de València, Andorra o Mallorca com a territoris part de Catalunya (ni “països ni punyetes, que els immigrants i els fills d’immigrants som més directes), i és una patriota ferma. O no ens ha calgut ni viure a Catalunya, ni a ella ni a mi, per tenir aquest sentiment d’estima i admiració vers el poble català. I és que, malgrat el discurs, racista i xenòfob que tants mitjans de propaganda (que no pas de comunicació) espanyols esbomben dia sí i dia també arreu, presentant allò català com a “provincià” i “ridícul”, enverinant la sang d’il•lusos, desinformats i rucs incapaços de raonar per ells mateixos; malgrat tot, Catalunya encara conserva la força d’atracció que sempre han tingut els grans pobles i nacions de la història. Alguns porten residint al país dècades, i encara ni es dignen a dir “bon dia”, d’altres aprenen a corre-cuita a parlar català perquè els han ofert alguna mena de càrrec, però traeixen la llengua així poden, i fins i tot marxen a la “villa y corte” a la recerca de més (i més miserable) poder i fama.

Tanmateix, com a català fill d’immigrants, reivindico el meu dret a pensar per mi mateix, a ésser amo dels meus sentiments i del meu destí, a no voler acceptar el paper destructor contra la catalanitat que des de l’espanyolisme se’ns ha volgut assignar a mi i als de la meva condició; i és per això que dic que Catalunya és un país que paga la pena defensar, que la catalana és una gran Nació, bressol de grans artistes, pensadors i literats. Dic sense vergonya que sento admiració per Catalunya, tot i que això molestarà a molts “no-nacionalistes” espanyols de tota la vida, i a no ben pocs catalans de soca-rel que no dubten a acotar vergonyosament el cap davant l’amo foraster, tot demanant perdó per la seva condició catalana; afirmo amb rotunditat que m’encanta la llengua catalana (més que no pas la castellana), la qual em sembla la més dolça i bonica del món; que em sento identificat amb la cultura i tradicions catalanes, amb la gent i el paisatge. Jo sí que puc dir que sóc universal i cosmopolita, en pensar i actuar conforme a la meva consciència i desig; d’altres només són petits i provincians, titelles en mans de poderosos que els mouen al seu antull com si fossin animals de carrega. Alguns encara conservem la dignitat, d’altres, ni això no poden dir.

Miquel-Àngel Rodríguez
Politòleg
http://rodriguez.blog.cat/

deixa el teu comentari

pau

02 des 2011 10:19

Patriotes així necessitem a Catalunya! Ja estic fart de polítics, empresaris, sindicalistes... que no defensen la nostra terra. Cal potenciar els professionals i polítics que s´integren i que s´estimen Catalunya!

Lluís

06 des 2011 12:08

Bona feina!

agenda

18 maig | 16:00

1r Congrés de l'Espai Afrocatalà: 'Junts per una Catalunya Forta'

PROGRAMA (vegeu a l'interior)

Santa Coloma de Gramenet / Seu nacional de la Fundació Nous Catalans (carrer de Pompeu Fabra, 22)

19 maig | 09:30

1r Congrés de l'Espai Afrocatalà: 'Junts per una Catalunya Forta'

PROGRAMA (vegeu a l'interior)

Santa Coloma de Gramenet / Seu nacional de la Fundació Nous Catalans (carrer de Pompeu Fabra, 22)

19 maig | 20:00

VI aniversario de Son Latino Canal 25 de televisión / Hi assistirà, entre d'altres, Jorge Cruz, sotsdirector executiu de l'Espai Latino

Barcelona / Torrent de L' Estadella 62 Metro Bon Pastor.

20 maig | 18:00

Celebració de l'Any Nou de Bangla Desh, organitzada per la coordinadora d'Ass. de Bangla Desh a Santa Coloma de Gramenet

Hi haurà jocs familiars, torneigs esportius, gastronomia, música,... al llarg de tot el dia a partir de les 12 del migdia. L'acte Institucional serà a les 6 de la tarda

Santa Coloma de Gramenet (Baix Besòs) / Plaça Mas Fonollar

20 maig | 18:00

Dia nacional del Paraguai - Barcelona 2012 / En nom de la Fundació, hi asistirà Jorge Cruz, entre d'altres.

Hi assisteixe, Xavier Bosch, director general per a la Immigració, de la Generalitat; Miquel Esteve, Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona,...

Barcelona / Al Parc del Poble Nou (Carmen Amaya s/n - Metro L4 (Llacuna o Poble Nou)

21 maig | 19:30

Brasil, un futur en present: Torna el mite del Dorado?

Comencen quatre dies de debat sobre el Brasil amb una sessió sobre l'enorme creixement econòmic que ha viscut. Amb les intervencions de Flávio Carvalho, sociòleg i antropòleg, coordinador del Col·lectiu Brasil Catalunya (2007-2011); Ramon Térmens, president de Taurus, grup amb presència al Brasil des de 2002 a través de la marca Mallory, filial que és en període de plena expansió, i Fermín Vázquez, arquitecte, fundador de l’Estudi b720, amb oficines a São Paulo i Porto Alegre. Modera Javier Mirallas, president de la Cambra de Comerç Brasil – Catalunya. Brasil escala posicions en el rànquing de les potències mundials de manera constant. Tot i el fre experimentat l’any passat a causa de la inflació i els efectes de la crisi internacional, la seva economia va créixer un 2’7% (7’5% el 2010) i ja ocupa el sisè lloc en el llistat de les potències mundials. Les seves grans possibilitats de creixement fan que la inversió estrangera consideri el país com una de les seves opcions prioritàries. Moltes empreses d’aquí veuen el gegant brasiler com una magnífica oportunitat de negoci. De fet, Espanya ja és el tercer inversor del món al Brasil. Crèdit foto: Cássio Vasconcellos Inauguració de la instal·lació Simbiosi, de Roberta Carvalho, situada a Rambla Catalunya amb Còrsega. Es podrà visitar fins el proper dissabte 26 de maig

Barcelona / Casa Amèrica Catalunya. c/Còrsega 299

22 maig | 19:30

Brasil, un futur en present: La força d'un país-continent

Debat sobre les polítiques impulsades al Brasil en els darrers anys. Amb Tânia Márcia Baraúna, doctora en Educació i Societat per la UAB, investiga sobre la tasca de la Pedagogia de l’Oprimit desenvolupada per Paulo Freire; Patrus Ananias de Sousa, ministre de Desenvolupament Social i Lluita contra la Fam (2004 – 2010); Alfredo Valladão, professor de Ciències Polítiques a la Paris School of International Affairs, i Paulo Lins, escriptor i guionista, professor de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, autor de la novel·la Ciutat de Déu. Modera Pep Valenzuela, sociòleg i politòleg amb experiència professional al Brasil. Les polítiques impulsades al Brasil en el decurs dels darrers anys han aconseguit, entre d’altres resultats, l’augment de la classe mitjana i dels que s’integren a l’economia formal, així com fer minvar l’índex de desocupació juvenil en un 50% i aconseguir millores evidents en el camp de l’educació, tot i que encara resta força camí per recórrer en aquest aspecte. D’altra banda, en aquests moments es considera que en el país ja no es passa gana i s’intenta millorar la qualitat de vida de la població que viu en condicions precàries. Brasil creix i avança en tots els sentits i això accentua encara més l’asimetria de poder que hi ha entre aquest país – continent i els seus veïns llatinoamericans.

Barcelona / Casa Amèrica Catalunya. c/Còrsega 299

23 maig | 19:00

Taula Rodona a la Casa Àsia: 'Les comunitats asiàtiques: Immigració, esport i cohesió social' amb la participació de Khalid Shabaz Chuhan i de Miquel Esteve, de la Fundació Nous Catalans

El 23 de maig, a l'Auditori Tagore de la Casa Àsia. Taula Rodona organitzada per la Casa Àsia de Barcelona, en el marc del Programa Comunitats Asiàtiques i en col.laboració amb el GRITIM de la Universitat Pompeu Fabra / De la Fundació Nous Catalans, hi participaran, Miquel Esteve (Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona), en la presentació del debat, i Khalid Shabaz Chuhan, director de l'Àsia del Sud a l'esmentada Fundació.

Barcelona / Casa Àsia (Av. Diagonal, 373) Auditori Tagore

23 maig | 19:30

Brasil, un futur en present: Els reptes del creixement sostenible

L'equilibri entre creixement econòmic i respecte mediambiental és el tema que tractaran Sergio B. Serra, cònsol del Brasil a Barcelona, assessor del govern brasiler en matèria de medi ambient; Ricardo de Sousa Moretti, doctor en Enginyeria de Construcció Civil i Urbana per la Universitat de São Paulo, i Alfredo Valladão, professor de Ciències Polítiques a la Paris School of International Affairs. Modera Patrus Ananias de Sousa, exministre de Desenvolupament Social i Lluita contra la Fam. La responsabilitat amazònica sembla fer encara més decisiu el necessari equilibri entre creixement i medi ambient. Els països emergents potser no comparteixen la mateixa visió que els europeus en matèria de canvi climàtic i poden trobar excessiu que se’ls demanin certes limitacions per tal d’evitar els mateixos errors que els comesos pels països del primer món. En aquest capítol també mereix una atenció especial el desenvolupament de les grans ciutats i les seves infraestructures: quins models defineixen el seu creixement? Quines repercussions aportaran els Jocs Olímpics i el Mundial de Futbol?

Barcelona / Casa Amèrica Catalunya. c/Còrsega 299

24 maig | 19:30

Brasil, un futur en present: La visió des de l'art

El fotògraf i comissari de l’exposició Brasil: Terra Prometida, Iatã Cannabrava, reflexiona que, d’un dia per l’altre, Brasil "va deixar de ser només la terra de la samba, el futbol, les mulates o la violència per esdevenir la terra promesa, verda, potència econòmica mundial, seu del Mundial de Futbol de 2014 i dels Jocs Olímpics de 2016". Debat, en el qual participarà l'escriptor Paulo Lins entre d'altres, i posterior innauguració de l'exposició. 19:30h Debat Amb les intervencions de Claudia Jaguaribe, fotògrafa i artista visual; Cássio Vasconcellos, fotògraf i artista visual; Roberta Carvalho, fotògrafa videoartista, Dimitri Lee, fotògraf i artista visual, i Paulo Lins, escriptor i guionista. Modera Iatã Cannabrava, fotògraf, comissari de l’exposició Brasil: Terra Prometida i activista cultural. 21:00h Cloenda de les jornades amb la inauguració de l’exposició Brasil: Terra Prometida amb presència dels artistes Iatã Cannabrava, Claudia Jaguaribe, Cássio Vasconcellos, Dimitri Lee i Roberta Carvalho.

Barcelona / Casa Amèrica Catalunya. c/Còrsega 299

09 juny | 10:30

1r Congrés nacional dels catalans d'origen del Marroc

programa a concretar

Santa Coloma de Gramenet / Seu Nacional de la Fundació Nous Catalans

10 juny | 10:30

1r Congrés nacional dels catalans d'origen del Marroc

programa a concretar

Santa Coloma de Gramenet / Seu Nacional de la Fundació Nous Catalans

29 juny | 19:00

2n Congrés nacional de NousCatalans.Joves

Arribada dels Congressistes a l'hotel / programa a concretar