Com és això?
Perquè ja fa molts anys que estem així, migrant a altres països per treballar, i perquè el govern veu que per mitjà de les remeses –els diners que els filipins envien a casa– creix l'economia. Hi ha programes que empenyen la gent perquè surti més. Els anomenen els nous herois, perquè d'alguna manera salven el nostre país.
No és contraproduent?
Jo ho veig com una solució fàcil per al govern, que fa fora la gent i separa les famílies perquè facin alguna cosa per l'economia que ell no pot fer.
Amb quins problemes es troben quan arriben a Catalunya?
La llengua és el primer problema. N'hi ha que fa molt temps que són aquí i no saben parlar ni castellà ni català, però també n'hi ha que només saben parlar català, sobretot els que viuen fora de Barcelona.
En el tagal hi ha mots castellans.
Comptem en castellà i tenim moltes paraules en castellà, però no ens n'adonem que són en castellà fins que l'aprenem.
En quins casos fa mediació?
Treballo per a una ONG i ells m'envien a serveis socials si hi ha casos amb els filipins. En general, estan relacionats amb què no estem acostumats a tenir el govern ficat en la vida familiar. Els membres d'una família depenen d'altres parents i quan el govern s'hi fica se senten violents, no els agrada.
De quina manera s'hi fica?
Quan els diu que no estan cuidant bé els fills i que els traurà la custòdia si no tenen condicions suficients per cuidar-los.
I vostè els convenç.
No estic allà per convèncer-los, sinó per fer entendre al treballador perquè els filipins pensen i reaccionen d'una manera determinada. Molts d'ells, que no són de Manila o les grans ciutats, tenen una forma pròpia de criar els nens.
l què implica?
Per exemple, hi ha filipins que troben bé que una nena de deu anys vagi sola a l'escola perquè està al barri, perquè pensen en els barris d'allà, on tothom es coneix i no hi veuen el perill ni res de dolent.
Personalment s'ha trobat amb episodis de racisme?
Sí, puntualment, a Madrid i aquí. Intento eliminar-ho de seguida del pensament. Sóc també professora d'anglès i estava ensenyant a nens de dotze anys en una acadèmia quan un d'ells em va dir “chacha” i els altres es van posar a riure. Els vaig dir que si ho tornaven a dir, anirien a la direcció. Jo estava quasi plorant. Miro d'oblidar-ho perquè tampoc no vull viure com la víctima immigrant.
