nouscatalans.cat - espai d'integraci�

“Goso a demanar-vos que en deu anys els hem de fer a tots catalans”. Amb aquestes paraules començava la conferència “La immigració pel canvi a Catalunya” que ahir Àngel Colom va dictar al Paranimf de la Universitat de Barcelona. No és casualitat que el ponent hagués escollit aquest escenari, bressol de molts compromisos per Catalunya.

I és que Àngel Colom situa la immigració com “un compromís d’esforç unitari i el segon repte de la societat catalana darrera de l’economia”. Catalunya ha rebut en els darrers anys 1.300.000 immigrants d’arreu del món i és ara que cal “tornar a fer país, una Catalunya plural i diversa amb colors molt diferents, amb llengües molt diferents però amb una llengua comuna: el català”.

I és per això que el polític de CDC creu que no s’ha de deixar passar el temps i marcar un objectiu d’integració, objectiu que ell va fixar en“deu anys” perquè tots els nous catalans arribats fins ara s’integrin plenament i també  ho facin els que puguin anar arribant sistemàticament.

Conscient que en plena crisi econòmica la gestió de la immigració pot comportar “tensió en el debat”, Colom va demanar “coratge i valentia per encarar un debat sense tabús que ens ha de permetre fer junts aquest país”. I aquest és “un repte que Convergència ha adquirit, el compromís d’integració”. I per treballar-hi “només us demanem que estimeu Catalunya. La gent que heu vingut de fora heu de compartir l’amor pel vostre país amb l’estimació a la pàtria d’acollida”.

Colom va deixar ben clares les bases: “el que l’imam de Cunit ha fet amb la mediadora cultural, no és benvingut a Catalunya, la violència no és cap valor a casa nostra, el maltractament de dones i la seva consideració inferior  són valors que no són benvinguts a Catalunya”.  Dit això, va desestimar  totes les mesures que passen únicament pels ajuts i va sentenciar que “tenim els mateixos drets i els mateixos deures. El que ha de fer la Generalitat és garantir la igualtat d’oportunitats”.

Enmig de les cares agraïdes dels assistents, Colom va detallar les propostes que impulsarà la federació nacionalista en el marc del Pacte Nacional de la Immigració. “Traspàs de totes les competències d’immigració a la Generalitat de Catalunya; donar més recursos als ajuntaments perquè puguin desenvolupar polítiques d’acollida; dotar d’un rang superior i de més recursos als organismes de la Generalitat que gestionen la immigració; creació d’una escola professional d’immigració; compromís de tots els joves (siguin nouvinguts, siguin nascuts a Catalunya) a fer un voluntariat de compromís amb Catalunya; escoles d’acollida amb més recursos; impuls als cursos de català i a les parelles lingüístiques, visualitzar la presència de nous catalans en el teixit social català així com en els mitjans de comunicació; acabar amb els guetos urbanístics; crear una nova interlocució més ampliada del culte musulmà” entre d’altres.

Finalment Àngel Colom va voler trencar les llegendes urbanes de caràcter ideològic. “Confieu en el catalanisme que és qui us pot garantir el vostre futur i el dels vostres fills” va sentenciar mentre feia una crida als assistents a ser “actors del canvi que s’acosta a Catalunya”.

Colom va estar bressolat per dos pesos pensants de Convergència: Xavier Trias i Felip Puig. El primer es va adreçar a una sala plena de gom a gom amb la senzillesa dels qui l’omplien “no és obligat ser català  però nosaltres estem oberts a tothom. Necessitem que la gent que ve de fora tingui un projecte comú amb nosaltres, si no, no anirem endavant”.

Puig, per la seva banda va recordar la tradició de “país d’acollida” que té Catalunya per ser geogràficament “terra de pas” i va deixar ben clar que “la nova realitat” que ens ofereix la immigració “no és un problema encara que hi hagi vegades que n’aparéixin”. “Viure junts i construir el futur. Reconèixer la diversitat per fer possible la vida en comú”. “Catalunya sap atendre, acollir i integrar”estacà el dirigent nacionalista però ens cal “arrelament, fixar el sentiment de pertinença a la societat que acull i que integra” ja que “volem una societat integrada, no noves comunitats instal·lades”.

Prop de 800 persones catalans autòctons i nous catalans de diferents colors, races i religions, van concloure l’acte amb el cant dels Segadors.