nouscatalans.cat - espai d'integració

En  les darreres setmanes, la Selva Peruana ha estat present en moltes capçaleres dels diaris pels lamentables fets de sang derivats de la confrontació entre els pobladors i el Govern, però d’això ja s’ha parlat  molt  en el diaris,  per tant, sense voler treure importància al conflicte, m’estimo més parlar de la Selva des d’una altra perspectiva, atesa la proximitat de les festes de Sant Joan.

En escriure aquestes línies penso en la gent de la selva (afectuosament  anomenades “charapas”) que he conegut al llarg de la meva vida, en el seu tarannà alegre i animós i en la seva particular forma de parlar tan melodiosa i la seva familiaritat que no poques vegades sorprèn al foraster. 

Així com a Catalunya se celebra la festa de Sant Joan amb coques, cava i focs artificials,  el 24 de juny la Selva Peruana celebra la “festa gran” per tal de honrar al seu patró Sant Joan Batista: La celebració es vincula també al “aigua” , element d’importància vital  en la Selva, on els rius no són només una font d’aliments, sinó també, moltes vegades, l’única  via de comunicació. 

La nit del 23 homes i dones van als rius a banyar-se per tal de “purificar-se”, es diu que en aquesta nit  Sant Joan beneeix  d’una manera especial els rius i que per això els que s’hi banyen tenen garantida la felicitat, la salut i la prosperitat per tot l’any. 

El dia 24 és dia de processons, música i danses en  grups . Las famílies preparen el “JUANE”, un plat típic, que consisteix en una mena de “tamal” elaborat amb arròs, ous i carn de gallina, el  donen una forma rodona i l’emboliquen amb fulles de plàtan, és un menjar que, per la seva forma, diuen que representa el cap decapitat de Sant Joan Baptista. 

Irma Corrales